Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El diàleg i el reconeixement de l'altre

Fa setmanes que a la secció de Debat hi tenim un apartat anomenat Diàleg, que inclou la paraula en altres idiomes, i on cada dia publiquem articles d'altres mitjans que conviden a repensar l'actualitat amb mirades diferents i respectuoses. També estem fent una campanya, amb un espot que es veu a internet i que el dia 31 estrenarem a TV3, en què defensem l'ARA com un espai per al diàleg, reivindicant-lo més que mai. Ahir Rajoy va fer una invitació al diàleg amb Mas. I hi va afegir de seguida uns peròs, uns límits. Ofereix un diàleg condicionat a no canviar la Constitució i a no modificar el límit de dèficit de les autonomies, com li demana Catalunya i li recomana Brussel·les. Això suggereix un tema filosòfic: els límits dels diàlegs. És lògic que en tinguin, però no que incloguin la temàtica i excloguin opcions. Hi ha un ingredient evident del diàleg que és la voluntat d'entendre l'altre i, per tant, el reconeixement de l'altre. El respecte. En els diàlegs és essencial parlar de legitimitats més que de legalitats vigents, perquè la humanitat ha progressat precisament modificant algunes lleis, no considerant-les intocables. Sí, el 2013 caldrà que fomentem el diàleg intern, i també amb Espanya i la comunitat internacional. Amb intensitat i paciència i voluntat d'explicar-nos i convèncer i avançar. I sense malbaratar milers d'anys en què la filosofia ha marcat les pautes de l'art de dialogar. O sigui, distingint el diàleg autèntic de la parafernàlia de fingir que escoltes sabent d'entrada que diràs que no, partint d'una posició de superioritat, com el pare que fingeix negociar amb l'adolescent però abans de començar la conversa ja ha decidit quina hora límit li posarà. "Perquè mentre visquis a casa parlarem de tot però faràs el que jo digui".

PUBLICITAT
PUBLICITAT