Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Si ho fas molt bé, no et pot anar malament

ÉS UN PLAER conversar amb l'Eudald Carbonell. Llegir-lo. Ara ha escrit un llibre explicant-li dubtes i certeses al seu fill de 3 anys. Com a pare primerenc, pare-avi (s'ho diu ell, als 60 anys) i humà que ha acceptat reproduir-se després d'anys de negar-s'hi, Carbonell conviu amb contradiccions i alhora es manté ferm en algunes conviccions. Adreçar-se al fill l'obliga a anar a l'essència del que ha après. És radical quan parla de la pobresa. "Vaig veure la cara de desesperació d'una mare jove, de 18 anys: el seu nadó acabava de morir perquè no li sortia llet". Això és la misèria, i és intolerable. Diu que només una consciència global (i un món global) pot aconseguir la fita més elemental: si hi ha aliments per a tothom ningú no pot morir de gana. L'ideari de Carbonell té com a base dos verbs: aprendre i transformar. Tots som de la mateixa espècie, el coneixement ens ha de permetre canviar la societat. La part més revolucionària i més òbvia, en què l'arqueòleg es posa més seriós, és un pronòstic infal·lible. La història demostra que, sempre que com a espècie hem fet una cosa molt bé, mai no ha anat malament. I sempre que hem fet una cosa malament, mai no ha anat bé. No hi ha miracles, i sí que hi ha desastres. A Carbonell l'irrita que es parli de crisis com a oportunitats. Per ell l'actuació desastrosa només porta al desastre. Tot i el moment incert, la consigna és clara. Ho hem de fer tot al màxim de bé. Com que fer-ho molt bé és tan difícil, no perdem temps a discutir si ho hem de fer així, i dediquem-lo tot a intentar-ho.

PUBLICITAT
PUBLICITAT