Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Les festes dels 50: el que eres i el que ets

AMB ELS 50 ANYS deus poder fer moltes coses, però el que és impossible és ignorar-los, fer veure que no t’adones que s’acosten. No tinc experiència directa de la crisi, perquè em falta moltíssim per fer-los (gairebé dos mesos), però les festes dels nascuts el 1965 se m’acumulen i em sotmeten a retrobades d’alt impacte. Tenen el seu ritual. Endevinar noms, jugar a les set diferències, recuperar batalletes i comprovar que continuen tenint la mateixa gràcia personalitzada: objectivament segur que hi ha anècdotes millors, però aquestes són les teves, i amb els teus, funcionen. I aquí, en això dels teus, hi ha el xoc més gran. Potser som el que mengem, el que somiem i el que pensem. Però segur que som el que hem viscut. Te n’adones quan retrobes amics que fa dècades que no veies -sí, sí, ja poden haver passat dècades, i això fot- i al cap de cinc minuts us enteneu. Hi ha un fil estrany que et transporta allà on vas viure, i pots tenir converses similars, endevinar què us farà riure. Tornes enrere literalment, ets bastant el que eres i com eres quan eres amb ells. És una il·lusió transitòria, i els “hem de veure’ns més” surten de dins però es pronuncien conscients que allò té pocs números de passar. Aquest cap de setmana he fet doblet festiu, i en surto amb sensacions estranyes. La principal és de reconciliació amb el passat, de celebració d’haver estat amb una gent en un moment viscut intensament. Potser el que ens diem només és d’interès personal, no té validesa més enllà, però ens agrada dir-nos-ho. Hi ha més rialles que mals rotllos, hi ha notícies, perquè a la vida i amb els anys passen coses, i l’endemà tornes a la vida normal més conscient del que eres, del que ets.