Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El làser i un vandalisme que enlluerna

Què pot portar un individu a voler enlluernar un pilot que està aterrant amb un punter làser? Tots hem vist repetidament la imatge dels camps de futbol en què uns quants que se senten espavilats intenten despistar el Messi o Ronaldo de torn perquè xuti malament la falta o el penal. És patètic, però cal pensar que és indolor, tot i que els oftalmòlegs adverteixen que pot fer mal a la vista. I com a molt faries que una persona fallés un penal, i no s'acabaria el món (espero). Però el procediment mental, per dir-ho d'alguna manera, que porta a aplicar aquest acte vandàlic contra un pilot d'avió, i de forma repetida, com expliquem avui al diari, és desconcertant. Recorda èpoques en què els mitjans s'han fet ressò de ximples que tiraven pedres des d'un pont a cotxes que passaven per sota, o a trens. Però el més preocupant és que els punters làser els venen a tot arreu, són barats, tenen un component presumptament asèptic, professional, ideal per a gent que ha vist pel·lícules i lamentablement no les ha entès. Preocupa perquè el grau d'inconsciència del que afaga una pedra ha de ser més elevat, t'embrutes més les mans, fugir és més difícil, el risc és més alt, eren menys. I en canvi amb la coartada tecnològica, amb la promoció de veure llumetes làser en tots els partits de futbol i amb la sensació de distància, d'anonimat, d'impunitat, són milers els individus armats amb punters làser. Volten escampats fantasiejant amb la idea que podran -malgrat ser tan poca cosa- enlluernar algú. La gran majoria ni tan sols pensa en les conseqüències, simplement ho viu com un joc des del seu marc mental en què els fets no són ben bé de veritat, i fan gràcia. El problema no és del làser, és molt més profund i antic, és una atracció per l'estupidesa de dimensions siderals.