La llista, l’actitud i el projecte

L’ALINEACIÓ no decideix els resultats, però diu molt de les intencions. I l’alegria amb què ha estat rebuda la llista entre el sobiranisme i els nervis que ha generat entre els que havien donat un cop més per encallat el procés indica que és un equip que pot ser guanyador.

Però queda molta feina a fer. El procés sobiranista ha tingut entre les seves virtuts indiscutibles l’alegria, el positivisme, l’optimisme. La primera estructura d’estat ha sigut un estat d’ànim propi. I després de mesos amb aquesta capacitat en hivernació caldrà tornar a entrenar els mecanismes, a refer el cercle virtuós. Es va configurant l’equip, però toca pensar en la tàctica, l’estil de joc. Amb ambició, sense por, amb el màxim respecte, amb fair play exquisit, i sense perdre de vista on hi ha la porteria. L’objectiu.

Si la llista és inclusiva i transversal i la tàctica és positiva i engrescadora, s’hauran complert dos dels tres objectius centrals. El tercer és el projecte. Un projecte seductor no es construeix en contra de ningú, sinó a favor de tothom. No només ha de ser exquisit en el respecte democràtic, ha de ser convincent, ha d’estar pensat per a tothom. Què fem, per què ho fem, com ho fem, què aconseguirem. Sense amagar cap dificultat, amb transparència, sense enfadar-se amb els que no ho entenen, i sense atabalar-se amb els que han decidit no entendre-ho.

El 27-S no és cap final, però és un partit important per al futur del país, que requereix la màxima concentració i confiança. I convicció. I té un calendari ajustat però molt a favor: un agost per reflexionar i recuperar forces i oblidar un llarg hivern, i un setembre per recuperar el lideratge del debat de forma meridiana.