El millor dels castells és com es descarreguen
La societat de l'èxit i de la competitivitat celebra els ascensos de manera entusiasta i lamenta les caigudes fingint sorpresa. És una de tantes hipocresies que ens permetem, enlairar sense mesura i mirar cap a una altra banda quan es produeix la patacada. El que més valoro i m'emociona dels castellers és la importància i rellevància pública que donen al fet de descarregar. És l'evidència que toquen de peus a terra. La prova que una cosa estava construïda és que la baixada es pugui fer de manera ordenada i segura. La bombolla immobiliària o els creixements bancaris, per exemple, no van seguir la disciplina castellera. És tan evident com lamentable. Eren més aviat estructures inflades que s'han descarregat violentament a sobre nostre. Per això em sembla evident que els valors del món casteller encaixen de meravella en el calendari que l'ARA us oferirà gratuïtament aquest diumenge. És de la Fundació Mas Albornà, que de manera exemplar treballa en la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. I aquest any s'han associat amb totes les colles del país per reflectir en la foto de cada mes l'esperit lúdic, alegre i constructiu dels castells. Observareu en les imatges una característica comuna, que hauria de ser, com ja són els castells, Patrimoni de la Humanitat: el somriure. La gent que hi surt planta cara a les dificultats (inserir laboralment discapacitats ara mateix és un autèntic repte) amb alegria i entusiasme. Ens fa il·lusió que hagin pensat en nosaltres per difondre i encomanar aquest esperit a tot el país, a més de fer-ho com cada any amb El 3 de Vuit al Penedès. La societat serà realment justa quan apliqui criteris castellers per afavorir els ascensos però també per garantir els descensos.
