Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La mirada encuriosida de la Graciela

ARA FA TRES ANYS sortíem de l'ou amb una il·lusió boja i una responsabilitat total. I amb una missió clara i explícita confessada al nostre manifest fundacional. Explicar el món que ve, el país que ve. Crear una comunitat compromesa a fer que aquest país i aquest món siguin millors, en un moment històric. Des de l'exigència i amb autoexigència. Per simbolitzar-ho vam trobar una imatge que no em canso d'observar, i la tinc amb mida gegant just al davant de la meva taula. No hi ha dia que no em descobreixi uns segons a mi mateix contemplant els ulls dels protagonistes. Hi ha la mirada sàvia, reposada i pacient de Moisès Broggi ("102 anys: ho ha viscut tot", dèiem), que contrasta amb la mirada preciosa i encuriosida de la Graciela Noguera ("La primera catalana del 2010: ho té tot per viure", afegíem). La Graciela torna avui a la portada, i abans va venir a la redacció. És molt tímida. Molt. D'una timidesa tan transparent i tan tendra que quan li preguntes una cosa es tapa els ulls amb la mà i s'imagina que ja no la veus. Però quan es treu la mà manté la mateixa mirada que enamora per la profunditat. Fixeu-vos en la primera portada: mira a dins dels ulls del doctor Broggi. Fixeu-vos en la portada d'avui: mira a dins dels seus propis ulls. Aquest és el secret del periodisme: la curiositat. Això és el que uneix una comunitat com la de l'ARA, un punt de vista. Una mirada nítida, transparent, profunda, curiosa, ambiciosa, alegre, és tot el que necessitem. Bé, això i talent, molt d'esforç i un xic de sort.