20/12/2012

El país tindrà el que sàpiga defensar

2 min

Ara sí, és l'hora de la veritat. El procés cap a la consulta ha començat amb l'esperança i la il·lusió de moltíssima gent, amb incertesa per la capacitat real d'aconseguir-ho i amb una oposició que té molts braços. El nou govern tindrà les dificultats que tindria qualsevol govern que hagi de retallar 4.000 milions d'euros. I hi afegirà les de qualsevol govern que vulgui portar a terme una cosa que no s'ha fet mai: construir un estat propi. I hi sumarà les debilitats i riscos d'un acord imaginatiu però que haurà de demostrar que garanteix l'estabilitat. I hi haurà de sumar tota la confrontació mediàtica, econòmica, de l'Estat i de l' establishment . Un pes i un risc enorme a les espatlles de Mas i Junqueras. I una oportunitat històrica: desafiar la lògica del sistema, de l'immobilisme. Mas va fer un discurs que volia cridar a l'optimisme però des de la màxima humilitat. Va admetre que els dos partits sols no se'n sortirien, i va traslladar la responsabilitat a qui vulgui que surti bé. Com que l'eufòria anticipada i una actitud guanyadora gens basada en fets reals s'ha demostrat catastròfica, que el nou govern faci cada passa amb fermesa però amb por de caure és positiu. Saber que el que tens entre mans és dificilíssim no garanteix l'èxit però és una condició bàsica per tenir-hi opcions. La crida al màxim nombre d'aliats no és només una frase, no és un exercici de modèstia. Aquest país és més a prop que mai de tenir un estat propi, però se l'haurà de guanyar en una consulta, i s'haurà de guanyar aquesta consulta. Serà una prova de la capacitat de resistència, de la intel·ligència i de la maduresa democràtica de la societat civil i també de tots els partits. L'inici ja és irreversible, el final no serà el que el país es mereix sinó el que el país sigui capaç de lluitar i de defensar. Ni més ni menys.

stats