Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Un passeig grec que emociona i espanta

M’he enamorat d’un llibre i d’un autor. Vaig tard, Pedro Olalla és un hel·lenista de renom, i el seu últim llibre, Grecia en el aire (Acantilado), ja fa dies que té recorregut. Però llegir-lo m’ha entusiasmat i entristit alhora, i entrevistar l’autor (ho llegireu aviat) m’ha reconciliat amb la saviesa tranquil·la, lúcida i contundent. Olalla, nascut a Oviedo fa quaranta-nou anys, fa molt que viu a Atenes, perquè entén que l’hel·lenisme s’ha de fer in situ. En el llibre passeja pels llocs on va néixer la democràcia, narra de manera preciosa aquesta revolució que va ser possible, i la compara amb el que ell considera un genocidi i un espoli, l’ofec cruel als grecs en nom del deute, que dispara la pobresa infantil i l’índex de suïcidis, i roba l’esperança i el futur a un poble.

Curiosament, o potser no, el savi Soló d’Atenes, a les beceroles del que seria la democràcia, fa més de 2.500 anys, va decretar la nul·litat dels deutes que esclavitzaven els homes. Situar l’home per sobre de la riquesa va ser la base del sistema polític que encara avui seria revolucionari. Va inventar un sistema on els rics no poguessin abusar dels pobres, va desvincular el poder de la riquesa i va vincular la sobirania a l’individu. Naixia la dignitat. Avui, en canvi, s’imposa esclavitzar els ciutadans a través del deute. I les decisions es prenen cada dia més lluny de la ciutadania. Olalla diu que ara hi ha un “ells i un nosaltres”, mentre que a la Grècia antiga es va aconseguir un sol “nosaltres”. Conclou que la democràcia actual aprofita el prestigi del nom i del sistema de vot per legitimar els interessos d’una oligarquia encoberta. El llibre t’empodera i t’espanta, crida a l’acció urgent i alerta del risc de la inacció.