El teu poble com a mesura de les coses

Comptar persones no és fàcil. Si algú ho dubta que faci posar d'acord els organitzadors i la guàrdia urbana i farem una manifestació per celebrar-ho. Cadascú s'espavila com pot, i la meva unitat de mesura, el meu compte de la vella per interpretar xifres de població, és 3.000 habitants, els del meu poble. Com que quan hi vivia ens coneixíem gairebé tots, sé quantes cases ocupen i quants forns i bars i botigues tenen i com es diverteixen i on treballen o ho intenten 3.000 persones. Mentalment, cada cop que surt una estadística del que sigui, malalties, hàbits, intencions, ocupació, l'aplico als Hostalets de Balenyà. Per valorar si una xifra de morts és elevada, ho tradueixo amb un "això seria mig poble", i m'esgarrifo. Hi ha desastres o crims tan bèsties que m'obliguen a matar mentalment els dels pobles del costat. Aquest mètode d'estar per casa funciona quan sóc a altres pobles. Demano la xifra d'habitants i ja sé amb quina població de la meva comarca la puc comparar. També és cert que això d'on ets és relatiu. A Vic dic que sóc dels Hostalets, quan vaig arribar a Barcelona deia que era de Vic, i a fora sóc de Barcelona. Des d'avui ser català ajuda a entendre millor el planeta. Al Principat som poc més de 7 milions, i la població mundial ara ens multiplica per mil. Però no patiu: el vostre nen continua sent el més maco del món, que ja és casualitat.