21/10/2011

Una portada històrica on hi domina el verd

1 min

"Estic molt, molt contenta. És un dia important en la meva vida, un dia que feia molt de temps que estava esperant".

Les paraules de la Rosa, filla d'Ernest Lluch, defineixen un estat d'ànim presidit per l'esperança.

Cada portada és un fragment d'una realitat, atura l'actualitat d'un dia i, per tant, sempre és provisional. També la d'avui. Però la vam fer amb l'emoció de qui vol, creu i desitja que sigui històrica, que marqui l'inici d'una nova etapa. A nosaltres ens va emocionar imaginar-la així. Simbolitza un escenari amb molta feina per fer però un nou punt de partida. Caldrà valentia, estratègia, flexibilitat. I generositat, com diu la Rosa, que se l'exigeix a ella mateixa com a víctima. La seva intel·ligència emocional explica els ulls humits de tots els que ahir recordàvem dies dolorosos amb ganes d'enterrar-los per sempre en el passat. Per això hem volgut que la nostra portada 325 fos monogràfica, fos un pòster. N'ha caigut Gaddafi i qualsevol altra notícia. Sempre recordarem que el mateix dia havia mort el dictador libi. Però, tot esperant que l'adéu a les armes porti cap a la pau definitiva, calia que la negació del "Gora ETA" i el verd dominessin la primera pàgina. Les plantes es van enfilant decidides a tapar una gran paret que matava el diàleg i a donar la raó als que avui hem decidit estar contents i esperançats. Sense oblidar cap víctima, ai xò mai.

stats