Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El procés i la digestió als àpats de Nadal

PARLEM SOVINT de mantenir la convivència, i fem bé. N'haurem de parlar molt més. Vull afegir, però, que no m'agrada gens el to amenaçador amb què en parlen alguns, i em sembla molt cínic que les pors a trencar aquesta convivència les confessin, fingint alarma, personatges públics que amb les seves paraules alimenten precisament la confrontació i res més que la confrontació. No cola. Però al marge d'anar denunciant aquesta contradicció o hipocresia, ens toca a tots garantir que puguem parlar del que calgui i que el debat sigui respectuós, amb matisos, amb dret a rèpliques. Hi ha qui diu que en aquests àpats de Nadal hi ha famílies que pateixen quan segons quins temes surten a taula, i es refereixen, esclar, a la independència. Un cop més, em sembla estrany pensar que fins ara totes les cases eren una bassa d'oli i el procés dividirà les sobretaules. Però és evident que un clima polític tens pot encomanar-se, i caldrà fer esforços empàtics. De què dependrà protegir la convivència en general i aquests àpats en particular? Doncs de nosaltres. El millor consell és obvi: evitar el to d'algunes tertúlies televisives, i no imitar gens el to d'algunes declaracions polítiques que oscil·len entre la demagògia alta i l'extrema. Sóc prou optimista per creure que les famílies, que saben el que s'hi juguen i tenen experiència gestionant tota mena de desavinences, mostraran més educació que molts xous públics on alguns energúmens professionals criden, se salten torns i s'insulten mentre exigeixen, ves per on, respecte.