Els relleus han de ser molt més que elegants
NO NOMÉS TENIM dret a exigir elegància en els relleus a les alcaldies que es produeixen formalment avui. Això és el mínim. Cal deixar clar també que han de ser traspassos pensant en els ciutadans, que generin el mínim de problemes, que no aturin res, que en cap cas intentin posar bastons a les rodes a les gestions de futur.
La imatge de Rita Barberá, la no imatge, el fet que hagi plegat el dia abans per no haver de fer el traspàs de la vara, és molt simptomàtic. No estem parlant només de manca d’elegància, de poca educació en el sentit formal. Estem parlant de poca dignitat democràtica, d’una incapacitat patològica per saber perdre, i d’una manca de respecte a la voluntat dels electors.
Aquest 13-J no vivim uns relleus qualssevol. Hi ha pactes complicats, hi ha hagut una gran fragmentació, s’han teixit aliances que requeriran una voluntat contínua de consens. I hi ha un gir a l’esquerra, a les esquerres alternatives, que conviuen amb les de sempre, i que s’han compromès a fer canvis profunds. Percebo en alguns ambients una allau de profecies amb voluntat de ser complertes sobre un futur caos, sobre la impossibilitat de fer-ho diferent. Torno allà on he començat: cal pensar en els ciutadans, treballar per als ciutadans. Això no és una simple partida entre uns que han guanyat i uns que han perdut on els espectadors només s’ho miren. El públic és el que ha votat, el que té dret a l’espectacle del bon govern i de la bona oposició, el que serà beneficiari o víctima de les bones o males polítiques. Consumats els pactes, renovades les cares i cadires, comença l’hora de demostrar maduresa absoluta en el relleu.
