Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La revolució de les persones lliures

Krzysztof Charamsa, apartat dels seus càrrecs pel Vaticà per haver explicat que és gai i té parella,  li ha dit aquest dimecres a la Mònica Terribas també l’entrevistem a l’ARA— que “mai” s’havia sentit tan bé i amb tanta pau com després de fer pública la seva condició. Coincideixo al 100% amb el que ha dit aquest dimecres l’Helena Garcia Melero a Divendres, després de posar les imatges: aquest home transmet veritat. En majúscules.

És l’encant de les persones lliures, que escassegen. El sistema està preparat per fer-nos covards, porucs, per acomplexar-nos, perquè ens maltractem nosaltres mateixos. Una de les aberracions més grans de les Esglésies i part de la societat és negar la condició sexual. Empatitzo tant amb Charamsa com amb l’imam homosexual que vaig entrevistar a l’estiu, Ludovic-Mohamed Zahed. Un savi que patia totes les discriminacions, inclosa la de ser portador del VIH, i que enamorava per la seva lucidesa. Em deia: com poden dir que l’islam no admet gais si jo sóc part de l’islam? L’ex alt funcionari vaticà diu: “Crec que avui sóc un capellà millor”. Els que es pensen que l’han expulsat han de saber que han fracassat. No es pot expulsar d’enlloc un home lliure. I menys de cap fe, si la té.

Charamsa ha afegit que les minories sexuals com gais i lesbianes “són bona gent i no són enemigues de la família ni de l’Església”. És una obvietat com una casa de pagès. Però m’encanta la ingenuïtat amb què ho diu, que és la millor arma contra els cínics. Llàstima que l’Església sigui encara enemiga d’alguna bona gent.

No veig en Charamsa només una esperança per al progrés inevitable de l’Església. El veig un exemple a seguir. El món lliure només es construirà des de la base, sumant persones lliures, és a dir, valentes. I la lliçó de coratge, sinceritat, dignitat i veritat que dóna aquest home és una benedicció per als que creiem en la revolució de la bona gent.