L'ÚS DEL PODER implica una addicció i porta cap al seu abús. Les conductes addictives requereixen vigilància, i parlar d'autocontrol es pot fer només des d'una ingenuïtat perillosa. Per això fa segles que inventem contrapoders, controls, límits, antídots. Aquests dies constatem, i no ens ha de sorprendre, que tothom qui té poder per espiar ho fa. Com no ho ha de fer la CIA, si hi ha parelles que s'espien correus, si hi ha pares que segueixen el rastre digital dels fills? L'oportunitat és massa temptadora per deixar-la en mans de la moral individual, de la capacitat de contenció o la responsabilitat dels estats. Costarà aturar-ho, però el primer pas és voler-ho fer. És imprescindible lluitar contra els monopolis, i els de l'espionatge són els de la informació. Assumir que la tecnologia és perillosa perquè és molt poderosa. Mai havia estat tan fàcil per a un estat controlar mig món, i mai havia estat tan fàcil per a un sol individu fer trontollar els secrets d'estat. Moren impunitats de tota la vida i neixen multitud d'impunitats que converteixen el dia a dia en un thriller en directe. Saber massa coses no és el camí ideal per saber les importants, però, ja que hi som, declarem inaugurada l'era dels filtres i dels frens. Ens convindrà ser actius en els controls per no viure colgats de secrets intranscendents que ens amaguin els importants. Com que saber-ho tot és impossible, el temps és limitat i l'allau insuportable, sobreviurà qui sàpiga triar, prioritzar i marcar ritme propi. El primer pas és ser-ne conscients, despertar-nos.
