Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La sinceritat extrema d'Aznar

Aznar té molts defectes i una virtut: no enganya. Perdó, torno a començar perquè les armes de destrucció massiva i l'11-M converteixen la primera frase en un esborrany absolutament impublicable. Volia dir que Aznar és sovint transparent, no dissimula les seves intencions. Aznar va dir que abans que trencar Espanya el que es trencaria era Catalunya. No era un pronòstic. Era un desig. Un anunci d'intencions. L'atac tan salvatge a una eina troncal i de cohesió no és només un atac a aquesta eina. Té dues intencions més. Una que no ens incumbeix però ens humilia encara més: som una arma de distracció massiva, llançar munició contra el català tapa pensions congelades i permet marcar paquet. L'altra sí que ens incumbeix, l'explica avui la consellera Rigau, i ahir l'avançava Lluís Jou a l'article Trencar Catalunya des de fora . Volen que els propers anys estiguem ocupats, crispats. Volen crear conflicte allà on no n'hi ha. Dividir-nos. És indignant i alhora hem de moderar i vehicular la indignació per no satisfer el que pretenen. En moments de confusió, de dubtes, és bàsic saber què pretén l'ideòleg Aznar i procurar fer exactament el contrari. Així com hi ha personatges que t'assenyalen el camí, d'altres t'indiquen de què cal fugir. Salvarem la immersió, naturalment, però hem de salvar amb la mateixa força la cohesió. No caure en cap dinàmica de bàndols. La defensa del català és el més transversal del país i ha de continuar sent-ho. Com més serem a defensar-lo millor, perquè és patrimoni col·lectiu i les llengües serveixen per entendre'ns. Extremem la fermesa i alhora fugim de provocacions. Donem-los aquesta lliçó. N'hi ha que s'omplen la boca de cohesió mentre volen trencar-la. Protegim-la, doncs: és el bé més preuat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT