Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La sort de desconnectar, i la de tornar

PER CINQUÈ estiu consecutiu, durant uns dies descansarem d’aquesta columna. Són una vintena de dies en què intento —amb un èxit relatiu— desconnectar tant com puc d’una feina que tot el que té d’apassionant ho té d’absorbent. I em privo del privilegi que suposa tenir cada dia aquest raconet on desfogar-me, on compartir el que em passa pel cap, on buscar —i trobar sovint— la vostra complicitat. Intento deixar de mirar tant el mòbil i mirar una mica més el món. A estones l’amago en un calaix, tancadet, ja no tinc excusa, no necessito el minut a minut de l’actualitat. Només he de saber si els amics que vénen a sopar porten vi o postres, no hi ha pressa. Em compro llibreta nova, petita, la porto a la butxaca de les bermudes i així no he de patir si em passa pel cap alguna cosa que voldré recordar, qui sap si l’embrió d’algun articlet de la tornada. I apilo a la tauleta de nit les lectures seleccionades, novel·les llargues que m’han de permetre canviar de ritme. Les primeres tenen un repte difícil, m’han d’atrapar, han de seduir un cervellet entrenat en la dispersió i en la fragmentació, han de substituir milers d’impactes instantanis, correus, mentions, retuits, whatsapps... Un cop la ment es regenera, comproves que es pot viure a un altre ritme, i que dedicar tota l’atenció a algunes coses, pàgines i persones és més gratificant que ser un home multitasca i multiplataforma i multidistret. Com que el curs se m’ha fet llarg, tinc ganes d’aturar-me. I com que el calendari que ve és tan intens, sé que tindré ganes de tornar. Em sento, ara i aquí, tres cops afortunat, de tenir una feina que m’agrada, de poder-ne fer vacances i de poder viure amb vosaltres un setembre emocionant.