Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Els temes ‘de dones’ són cosa d’homes

LA MAJORIA DE TEMES que hem acabat assumint com a “temes de dones”, començant pel mateix feminisme, són temes de tothom. Per què cal encara formular frases tan evidents com l’anterior? Segur que hi ha de tot. Hi ha un alarmant desinterès masculí, i també alguns intents d’apropiació exclusiva femenins. El cas és que això de la igualtat d’oportunitats no avança, o no ho fa prou de pressa, o fins i tot recula. Hem confós fer veure que aparcàvem el masclisme -amb un llenguatge més correcte i una hipocresia galopant- amb aparcar-lo de debò, que porta més temps i més feina i més compromís i més eficiència. Ens hem relaxat, donant per superades etapes que en la intimitat no s’havien mogut ni un mil·límetre, i quan les noves generacions que ja no tenen ni el complex que els portaria a dissimular-ho es manifesten amb aquest neomasclisme a vegades tan descarat, ens deprimim. I ens preguntem com pot haver passat, què ha fallat. Tan bé que fingíem que anàvem. Per això trobo tan important aquest dossier on denunciem la hipersexualització de les nenes, la condemna a ser sexis abans d’hora i sense haver-ho decidit com a opció lliure. Convé assumir-ho, deixar de banalitzar-ho i de participar-hi alegrement, posar-nos vermells per la part que ens toca. I com que és un tema educatiu tan i tan urgent, dels que requereixen tota la tribu, hem de prendre mesures reals. I ens hi hem d’arremangar de veritat tots i totes, prioritzant que hi siguem de debò tots i totes i no pas que en diguem tots i totes. Quan els temes “de dones” siguin de veritat temes de tothom ja no caldrà forçar el llenguatge, la diversitat ja sortirà soleta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT