Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Sense titular i sense fotos: portada de dol

HI HA PORTADES difícils de fer. La de dimarts ho és tant que hem renunciat a l’essència: la fotografia i el titular. Perquè no trobem paraules i les imatges o mostren massa o mostren poc. El crespó negre ens representa, simbolitza un dol que és oficial i és real, és el sentiment del país en aquests moments. Les cares de dimarts de tots nosaltres quan anàvem sabent les notícies reflectien emocions en estat pur. L’ensurt, la por, la tristesa, la consternació, la preocupació. El dolor per les víctimes i les seves famílies. És una tragèdia que ens interpel·la i ens deixa abatuts perquè ens sentim com un dels que hi podia haver anat, en aquell vol.

Periodísticament, una tragèdia propera és un assumpte molt delicat. Tens la responsabilitat, per proximitat, d’estar a l’altura i explicar el màxim. Satisfer totes les preguntes interessants. I tens la responsabilitat, també per proximitat, d’incomodar el mínim. Ignorar les preguntes purament morboses. Il·lustrat els fets sent conscients que les imatges explícites fereixen. Buscar les paraules i el to que acompanyin però no afegeixin dolor gratuït.

Des del minut zero hi estem concentrats i compromesos, amb una missió informativa que ha d’anar necessàriament acompanyada del respecte per les famílies de les víctimes. Segur que ens podem equivocar, potser ja ho hem fet, però la voluntat és acompanyar en aquest dol nacional i individual de la manera més curosa i rigorosa. S’acosten dies difícils, superat el xoc inicial, d’aclarir els fets, d’assumir la dura realitat que ahir 150 passatgers no van arribar a destí, de plorar-los, i d’ajudar les persones més properes a superar una pèrdua impactant, sobtada, precipitada, injusta.