I AQUÍ
Misc 27/12/2013

Si tothom fes el soroll que fas tu

i
Carles Capdevila
1 min

AL VAGÓ DEL TREN tres individus tenen activades totes les alertes del seu mòbil. Un d'ells es passa el viatge sencer mantenint converses impulsives i breus per WhatsApp, de manera que la banda sonora d'alarmetes galàctiques és permanent. Un altre va fent i rebent trucades. És poc discret, no li importa gaire que estiguem al cas de la seva vida. El tercer va compartint vídeos graciosets amb el del costat, forçant el volum. La resta de viatgers, una trentena, sobrevivim com podem a tanta contaminació acústica. Busco la manera de dir-los què em suggereix la seva mala educació. Per exemple: t'imagines que tots féssim el mateix soroll que fas tu? Aquesta reflexió, que seria de P-3 del civisme, no forma part del seu univers: si mai haguessin fet aquesta reflexió preinfantil haurien silenciat l'aparell fa hores. La bogeria dels mòbils provoca comportaments patètics, d'un egoisme malaltís. I no tenim ni els mecanismes per afrontar-ho. Acabo no dient-los res, perquè intueixo que fer-ho seria percebut com la intromissió d'un maniàtic intolerant. Com fa anys, que si deies a algú que et molestava el seu fum s'enfadava ell amb tu, en lloc de demanar-te perdó. Potser tot plegat haurà d'acabar amb prohibicions, si no s'imposa el sentit cívic. O exigint a les companyies uns nous sons d'alarma que no alarmin, que no siguin del gènere irritador. Perquè si sorolls pensats per cridar l'atenció de forma excepcional s'instal·len constantment a la nostra oïda viurem constantment alarmats i irritats.

stats