03/10/2012

Quan saps on vas no et pots distreure

2 min

La gran victòria del provocador és que hi caiguis, que t'hi tornis. Distreure't. En aquest cercle viciós entre Catalunya i Espanya hi ha hagut cicles de provocació alta, i és lògic que des de l'orgull, des del sentit de la veritat, des de l'instint de defensa, s'entri en el debat. Les dues novetats més revolucionàries del procés iniciat són que es parla més de futur que de passat i que s'intenta generar il·lusió i no ràbia. Cohesionar a partir d'un enemic és fàcil però no porta gaire enlloc. Cohesionar des d'un nou horitzó requereix més seriositat, més capacitat de lideratge i de convicció, però el lligam és molt més sòlid. S'ha intensificat el reguitzell de provocacions i estirabots, constitucions sagrades, acusacions poc educades a l'escola, i convé que els digerim des de l'humor, que no ens hi enfadem, que demostrem fermesa, i que no perdem el temps retornant a l'escenari de la batalla passada. Probablement mai havia tingut sentit, però ara no en té gens, si la idea és canviar les regles del joc i l'estatus. La manera més eficient de descol·locar el provocador és no participar del seu joc. I sobretot hi ha un tema de prioritats, de temps, de to, d'actitud. Construir té més futur però requereix planificació, concentració, confiança. I capacitat de convèncer indecisos. Part del mèrit de la majoria que s'està construint té a veure amb un to que defuig confrontacions i ruptures, que posa més pes en cap a on va que en el lloc de procedència. Aquest exercici de paciència, de resistència i d'intel·ligència és clau, perquè cadascú excel·leix en el seu hàbitat, i mai no hem estat especialistes en el del fang. I ara seria del tot inoportú rebolcar-s'hi perquè la imatge ha de ser la més presentable, les formes han d'acompanyar el fons, i en circumstàncies excepcionals calen actituds exemplars.

stats