La veu lúcida i serena dels avis

Del 13-S d'Arenys de Munt al 10-A de Barcelona i companyia, passant pel 10-J, hi ha un moviment que ha anat creant els fonaments d'una transversalitat unida al voltant de conceptes com el respecte, la dignitat, els drets, la llengua i el coratge, que és la capacitat de no tenir por de plantar cara quan el que està en joc és essencial. Fa poc un bon amic em justificava com eren de genuïnes i pacífiques les consultes dient que la del seu poble l'havia organitzat el seu pare. A ell l'havia sorprès, i ho deia com a prova evidentíssima que no és cap cosa de joves radicals eixelebrats amb ganes de gresca. No només li vaig donar la raó, sinó que li vaig dir, perquè estigués tranquil, que a l'organització de la consulta al meu poble també hi va participar mon pare. I com que ja té una edat (justament avui celebra que fa 50 anys ma mare i ell van exercir el dret a decidir casar-se) i com que ha passat pel que ha passat, convé escoltar atentament el desacomplexament serè d'aquesta generació. Té un valor especial, no només simbòlic, que la nostra gent gran, que sol ser la veu de la prudència, ens deixi com a llegat aquest missatge: "Nois, amb el dret a decidir no s'hi juga, per això paga la pena lluitar". Potser Pujol s'ha deixat anar com a símbol d'aquesta generació conservadora i pactista de mena que ara, en plena vellesa, diu sí més lúcidament que mai a la voluntat de ser.