Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La vida són quatre dies (i cent anys)

QUATRE DIES després que s'acabessin els actes del seu centenari, Joana Raspall se'n va anar, als cent anys. Una xifra rodoníssima, amb dos zeros, que quan algú supera ens reafirma en l'esperança de superar una frontera tan simbòlica, i quan aquest algú se'n va ens recorda que som mortals, que la vida potser són cent anys però en el fons del fons ens acaben semblant quatre dies. Joana Raspall destacava per la seva discreció i humilitat. No us sembla preciosa la idea de destacar per la discreció? Espero que ens perdoni que la seva presència avui a l'edició paper sigui tan constant i poc discreta. Ens agrada omplir de poesia les nostres pàgines apressades, i ens satisfà deixar imprès que avui és l'endemà de l'adéu d'una persona estimadíssima que hem tingut la sort que visqués molts anys, perquè en tots ells ha treballat pel país i la cultura i les lletres. Els seus versos ens acompanyen en el sentiment i ens ajuden a reconèixer la seva generositat, fidelitat al país i sentit de servei, valors que destacava Carme Arenas fa just quatre dies. Amb la placidesa dels mesos de reconeixement públic sincer, la vida de Joana Raspall s'acaba i comença la nostra nova responsabilitat, recordar-la, que simbolitzem avui publicant versos seus a cada pàgina. Com? Doncs amb una biblioteca amb el seu nom, i tenint sempre present que la fórmula secreta per viure cent anys és saber fer feliços els altres.