Publicitat
Publicitat

Es viola en temps de guerra i en temps de pau

ES BARALLEN I VIOLEN UNA DONA. Es diverteixen i violen una dona. A l’Iraq. Als sanfermines de Pamplona. Al Brasil. A Barcelona. Turistes. Jihadistes. Soldats. Rics. Mafiosos. Poderosos. Desgraciats. Homes d’estar per casa. Borratxos. Joves serens. Senyors que es diuen respectables. Guàrdies civils. Aturats. Pluriocupats.

Terroristes cremen vives unes dones que s’han negat a fer sexe amb ells. Les refugiades pateixen abusos sexuals. A les rotondes hi ha esclaves. Trenta brasilers violen una jove. Dos amics violen una noia mentre dormia la borratxera. Una noia explica que durant 4 anys va ser violada trenta cops al dia. Una altra alumna violada en un altre institut, en una altra facultat. Al Brasil violen 420 dones cada 72 hores. I les que no sabem, les que ho ploren en silenci durant dècades.

Tot acaba i comença amb una dona violada. Les festes, les batalles, les emergències, les celebracions, els sopars. Es viola en temps de guerra i en temps de pau. ¿No ho sabem aturar o no ho volem aturar?

Hi ha violadors. I hi ha còmplices. Incitadors, protectors, ajudants. Silencis. Justificacions. Excuses. Atenuants. Condemnes rebaixades perquè el mossèn mostra penediment. Banalització. Brometes. Dubtes sobre què vol dir no. Masclisme. Misogínia. Incompetència. Ignorància. Tolerància.

Els abusos i maltractaments que reben sembla que siguin problema d’elles. I en són només les víctimes.

Començarem a canviar la història quan assumim que és el nostre problema. De tothom. I dels homes. Quan ens posem a prendre mesures dràstiques, inequívoques, dures, immediates, eficients. Preventives i reactives. Per reparar el mal que ja està fet. Per fer una societat digna.