Publicitat
Publicitat

Una presència indispensable, una vida fecunda

Hi ha persones del tot decisives en la configuració de l’esperit d’una ciutat i d’un país, perquè hi aporten lucidesa, compromís i imaginació creativa, i perquè hi assumeixin constructivament una responsabilitat que va més enllà del seu àmbit personal o professional, que constitueix una contribució poderosament enriquidora a la vida col·lectiva. Sens dubte aquest és el cas de Leopoldo Rodés, un home clau en institucions fonamentals per a l’enfortiment, la projecció i el prestigi de la cultura, des del Macba fins al Palau de la Música o al Liceu. I caldria afegir-hi esdeveniments crucials com els Jocs Olímpics del 1992 i nombroses iniciatives, en què la seva presència ha sigut sempre benèfica.

Leopoldo Rodés serà recordat pel mecenatge persistent que ha ofert amb criteri i amb sentit. El seu suport ha permès obrir portes rellevants al món de la cultura. Però també ho serà per la seva implicació directa, pel seu consell oportú, per la seva capacitat natural de lideratge, des de la intel·ligència i la dignitat que sabia conferir a tot el que feia o impulsava. Costa imaginar Barcelona i Catalunya sense Leopoldo Rodés, sense la seva mirada alhora apassionada i serena sobre la nostra societat, tan complexa, tan dinàmica, tan plena de vitalitat i de talent, que amb la seva saviesa aconseguia sovint estimular i orientar cap a l’èxit. Costa d’acceptar que no hi haurà ocasió per reprendre les converses pendents, que no ens retrobarem en nous projectes. Des del silenci aclaparador d’aquesta absència sobtada i dolorosa, ens consola la certesa que la seva vida ha sigut fecunda, que la seva llavor perdura, que el seu exemple continuarà inspirant-nos.