10/06/2016

Barça i Madrid comparteixen alegries

2 min

Ara que ja han passat uns dies del final de la temporada és un bon moment per fer-ne balanç i fer-ne una lectura sorprenent i fins i tot històrica. Tinc la sensació que aquest any s’ha produït un fet insòlit. Podríem dir que el Barça i el Madrid han acabat satisfets, contents i orgullosos. Sempre havíem pensat que els dos clubs eren vasos comunicants, i els èxits d’un eren les derrotes de l’altre, però enguany s’ha produït l’excepció. Els madridistes estan eufòrics, perquè de manera més o menys merescuda han guanyat la seva onzena Champions i davant del seu rival i veí de la ciutat. El Barça, per la seva banda, ha fet el doblet guanyant una Lliga ajustadíssima que va acabar suant-la però fent un ple en les últimes jornades, i una Copa del Rei agònica, a la pròrroga i gairebé tot el partit amb inferioritat numèrica. I amb grans moments de futbol durant la temporada i sobretot aconseguint un doblet després d’un triplet.

Per tant, moment històric en què els dos grans rivals acaben satisfets. Però que l’arbre no els impedeixi veure el bosc. Perquè realment aquesta satisfacció dels aficionats ha d’anar acompanyada d’una gran autocrítica dels seus mandataris. Dels del Madrid sobretot, perquè realment la Champions ha sigut més semblant a un miracle carregat de sort en el sorteig que no pas a haver sigut hegemòmics o haver ofert un espectacle futbolístic. Han tingut molts problemes al mig del camp i en defensa, i Zidane, tot i guanyar l’orelluda, va tenir partits lamentables a la Lliga, empatant al camp del Màlaga o perdent a casa contra l’Atlètic de Madrid. O a la Champions perdent 2-0 contra el Wolfsburg. Farien mal fet de creure’s que sense tocar gran cosa poden afrontar la temporada que ve amb garanties.

I el mateix li passa al Barça. El desgast físic de disposar només de 12 jugadors fiables es va pagar car en el moment més delicat de la temporada i és obvi que la plantilla no responia a l’exigència que demanava jugar tantes competicions. A més, marxant Alves, Bartra i Sandro, de moment, han de ser conscients que s’han de reforçar sobretot en defensa i buscar una alternativa decent del trident: que assumeixi ser suplent i ofereixi qualitat. No és fàcil. I que espavilin homes com Arda Turan o Aleix Vidal.

Dos clubs antagònics i rivals estan en situacions paral·leles: en època d’alegries i triomfs s’han de posar les piles, corregir-se i renovar-se o el futur no serà tan amable com aquesta temporada.

stats