23/10/2015

Conformisme inexplicable

2 min

És curiós el moment que estan vivint blaugranes i madridistes. Aquesta Lliga sembla més igualada que la resta perquè les primeres posicions estan molt disputades i Celta i Vila-real, per exemple, han tingut el privilegi d’ocupar-ne el liderat. Però, realment, el que passa no és que aquests equips hagin augmentat el seu nivell i s’hagin posat a l’altura dels altres, sinó que feia molts anys que no arribàvem a aquestes primeres jornades de campionat amb un Barça i un Madrid que ja havien perdut sis punts en Lliga. I aquest fet tan extraordinari si tenim en compte les últimes temporades està passant força desapercebut. Segurament perquè els dos equips grans estan perdent punts per igual. I tenen la gran sort que el futbol és efímer i la seva memòria dura ben poc. Només així es pot entendre que equips acostumats a buscar l’excel·lència -cosa que se’ls exigeix- ara no tinguin la pressió ni la crítica pel joc i els resultats que estan obtenint. Benítez i Luis Enrique estan oferint un futbol justet i més o menys van tirant endavant els resultats per cops de sort i talent puntual de les seves estrelles. Aconsegueixen escudar-se en les lesions, en el fet que és inici de temporada i que el seu rival està igual.

El Barça viu en un moment social tranquil i amb el triplet a la panxa és fins i tot normal que els aficionats n’estiguin fent una digestió plàcida i no posin el crit al cel. Però al Madrid, després d’una temporada en blanc, no s’entén aquest passotisme i poc esperit crític amb un equip que ha empatat a zero amb Sporting, Màlaga i PSG. Al Tata Martino se’l va crucificar per perdre la possessió de pilota a Vallecas en un partit que el Barça va guanyar per golejada, i diguem d’entrada que jo vaig ser el primer. Però dos anys després el Barça està oferint partits molt pitjors que aquell i a Luis Enrique no se’l critica i a sobre se li riuen les gràcies. Doncs jo no, per moltes lesions que hi hagi, l’esperit del joc ja no és el mateix i cada cop va a pitjor. El mig del camp de toc ha passat a tot el contrari amb Busquets, Rakitic i Mascherano. El Barça guanya però no juga fluid. O ho fa per sota de les seves possibilitats. I el Madrid també, i encara és molt pitjor. Però si ells no ho volen veure ja s’ho faran. Al Barça se li demana, a més a més, que jugui seguint aquell estil amb què ens omplíem tots la boca no fa pas gaire i ara sembla que ens n’hem oblidat del tot. I justament és el tret diferencial respecte al gran rival, el Madrid. Justament això el Barça no els hi hauria d’haver copiat.

stats