Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Derrota cada vegada més amarga

Tot just acabar el clàssic el Madrid va tornar cap a casa satisfet perquè havia ofert una bona imatge. Cristiano havia jugat un bon partit i fins i tot havia marcat. L’equip tornava a recuperar el bon to després del retorn de Modric i Ramos. És més, havien tingut el Barça contra les cordes. Però, a mesura que han anat avançant els dies, les sensacions han anat variant. El Barça té un partit de marge i només queden deu jornades. Tampoc podran aixecar la Copa. Tot i que fa setmanes que parlen dels xiulets a l’himne.

Només els queda la Champions. Però més per una qüestió de descartar la resta que no pas per fe. El creuament amb l’Atlètic els fa estar intranquils. Cap equip ha guanyat la competició dos anys seguits en dècades i les sensacions no acompanyen. Al contrari, l’equip físicament està fos i a Europa cal intensitat. I arriba aquesta aturada de Lliga inoportuna. Sempre diuen que, després d’una derrota, els futbolistes volen jugar ràpidament una nova jornada per recuperar-se i oblidar. Tot el contrari del que passa ara.

I això fa que aquell bon regust del Camp Nou s’hagi anat esvaint. I els problemes extraesportius revifant. Casillas té el cap posat a marxar i busca equip, Cristiano es deixa estimar pel United i Mendes va boig per firmar el traspàs i guanyar-hi comissió, Sergio Ramos vol ser el segon jugador més ben pagat i manté un pols amb el president, i Ancelotti es troba sol. Barça i Madrid tenen vides antagòniques, perquè l’èxit d’un augmenta el fracàs de l’altre. Com més guanyin els de Luis Enrique més mal farà a Madrid.