Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Judici a Mourinho

Molt han canviat les coses en tan sols un any. Un any just. El 25 de novembre del 2011 es jugava el derbi a la capital i al Santiago Bernabéu uns aficionats penjaven una pancarta que deia "Es busca rival digne per a derbi decent. Raó, aquí". En aquells moments es jugava la jornada 14 i l'Atlètic visitava el Madrid a 18 punts de distància. Els blancs van acabar guanyant per 4-1 i van augmentar fins als 21 punts la diferència.

Però, 360 dies després, la història ha canviat molt. I es viu un ambient de derbi que feia molts anys que no es vivia. Per primer cop en dècades, els del Manzanares tenen l'opció de donar un cop d'efecte a la història i deixar ferit de mort el seu etern rival. A aquestes altures de la pel·lícula tothom té clar que el que viurem avui a Chamartín són més de tres punts. Per un cantó, els matalassers es juguen la credibilitat perquè se'ls segueixi prenent seriosament com un rival per lluitar la Lliga al Barça. I per al Madrid és l'última oportunitat de seguir viu en la competició i de tornar a engegar la maquinària de les històriques remuntades. Però hi ha un mar de fons que ha sorgit durant la setmana. Dimarts passat, durant el partit a priori insignificant de Copa contra l'Alcoià, un sector reduït de l'estadi va començar a cridar a favor de Mourinho i, automàticament, una gran majoria del Bernabéu va respondre amb xiulets. Es van disparar les alarmes.

El partit d'aquest vespre s'ha convertit en un judici entre els que defensen Mourinho i els que l'acusen. Evidentment, no vol dir que l'hagin de destituir si perd el derbi d'avui, però, sens dubte, quedarà marcat si no és capaç de guanyar l'equip veí. Jugar-s'ho tot a la carta de la Champions és complicat, però sobretot llarg, perquè la competició no es reprendrà fins a finals de febrer. I fins llavors el clima pot ser insostenible. I a tot això sumem-hi que és any d'eleccions. Florentino Pérez haurà de convocar-les a final de temporada i corre el rumor per la capital que es prepara una candidatura forta per presentar-li oposició. Per això Pérez es mira amb molta atenció les enquestes i s'adona que la devoció a Mourinho no és tan radical com sembla. Esclar, les enquestes es fan als socis, no als usuaris de Twitter. Aquests, que se sàpiga, no voten.

Per tant, aquest vespre el Madrid es juga si d'ara fins al final de la temporada serà un camí d'il·lusió o un viacrucis. El que sembla bastant clar és que a Mourinho l'aguantaran fins a final de temporada passi el que passi, i serà llavors quan trencarà la seva relació amb el Madrid. Mourinho content de marxar i Florentino Pérez que ho faci. I començarà una nova etapa, amb un nou projecte. I Florentino Pérez, que pot ser moltes coses però ximple precisament no, li ronda pel cap una idea. Una idea que no li va anar malament al seu etern rival: pujar al primer equip l'entrenador del filial. L'home mimat de Pitina, la seva difunta esposa. L'home que ha protegit per sobre, fins i tot, de les amenaces de Mourinho. Pérez vol que Alberto Toril sigui el seu Pep Guardiola. Una mica tard potser...