Xiular els futbolistes

Des que Cristiano va renovar amb el Madrid fins al 2021 molts creiem que aquesta relació no acabarà bé. El físic del portuguès ja no és el que era i té un perfil de futbolista difícil de reinventar-se, per la qual cosa segurament acabarà patint molt quan vegi que les forces ja no li responen com ell voldria. Però el que pocs esperàvem és que el declivi de Ronaldo arribés tan d’hora. I ja no és que ho diguem la premsa d’aquí, interessada i partidista. Tampoc hi ha hagut una campanya de la premsa d’allà per interessos i fòbies. No, qui ja ha començat a decidir que Cristiano no és el que era és el mateix públic del Bernabéu. Els socis i aficionats del Madrid són els primers que ja comencen a xiular-lo quan veuen les seves actuacions sobre la gespa.

I tampoc és una novetat. Perquè a Madrid ha passat sempre. Ho han patit Zidane, Casillas, Kaká, Martín Vázquez, Michel, Guti, etc. Expliquen que fins i tot la nit de Reis de l’any 63 el Bernabéu va xiular Di Stefano. El cas és que l’argentí havia fet un anunci aquell Nadal on sortia de cos en amunt vestit amb la samarreta del Madrid i de cos en avall amb unes cames de dona. I la publicitat deia “Si jo fos dona, lluiria mitges Berkshire”. Allò no va agradar gens a la gent de l’època i el van rebre amb una tremenda xiulada. Di Stefano va fer dos gols en aquell partit.

Però més enllà de l’anècdota sorprèn aquesta facilitat de xiulet que tenen al Bernabéu i que no es trasllada igual al Camp Nou, on hi ha més paciència. Segurament perquè a Barcelona es dona molt valor a les formes i no només al resultat. A Madrid mai s’han preocupat pel joc o per l’estil, només els val guanyar. I és per això que no hi ha una gamma de grisos. O ajudes a guanyar o ja no serveixes. I no importa el que hagis aportat prèviament als èxits. Si el rei ha mort, que visqui el nou rei.

A Messi se’l va xiular una mica l’últim partit de Lliga contra l’Atlètic de Madrid de l’època del Tata Martino. Se’l va culpar d’un mal generalitzat de tot l’equip. Per sort el mateix públic del Camp Nou li va demostrar que no tornarien a fer-ho més i Messi ho ha agraït amb moments de futbol excel·lents gairebé cada setmana. Xiular o no xiular. És cert que el públic és qui paga i és lliure de fer el que vulgui, però les estrelles tenen molta responsabilitat i han donat moltes alegries. La seva gran decisió és saber marxar a temps, però la del públic hauria de ser valorar una trajectòria i no només una jugada.