Zidane-Pep: comparacions ridícules
Una de les maneres més descarades de fer el ridícul és fer comparacions absurdes. Però encara és pitjor quan te les creus. Ja fa temps que sentim la cançoneta de si és millor Cristiano o Messi. És veritat que tots dos han guanyat la Pilota d’Or en diverses ocasions i fins i tot és probable que aquest any la guanyi el portuguès, però quan d’aquí un temps es repassin els millors jugadors de tota la història, el podi el formaran com a màxim Pelé, Maradona i Messi. Si és que l’actual 10 del Barça no es queda tot sol amb aquest honor. I que això no desmereixi el mèrit que té Cristiano, que és un grandíssim jugador i segurament un dels millors rematadors del món. Com també ho eren Romário o Hugo Sánchez.
Sense tenir-ne prou amb aquesta comparació, aquests últims dies n’estem sentint una altra de manera reiterada i fins i tot pesada: dir que Zidane és millor que Guardiola. El principal argument és que ha guanyat la Champions el primer any i ha igualat el rècord de victòries consecutives en Lliga del català. Només amb aquestes premisses ja podríem discrepar. Per començar perquè Guardiola no només va guanyar aquest títol, sinó que es va endur absolutament tots els que va disputar en la seva primera temporada. I pel que fa al rècord de victòries, Zidane té l’agreujant que aquesta marca no li va servir per guanyar la Lliga. I ja veurem si li serveix per endur-se aquesta edició actual.
Però el més important és que els arguments han de tenir més pes que les estadístiques. Messi és el millor jugador de la història perquè fa un futbol espectacular, increïble: assisteix, lidera, marca. Ho fa tot, ho fa bé i ho fa cada setmana. No perquè hagi marcat més o menys gols. A les banquetes passa el mateix. Guardiola no només va guanyar, va aconseguir que el seu equip jugués segurament el millor futbol del món. Superioritat, espectacle, bellesa, ordre... En canvi, aquest Madrid va patir per arribar a la final amb el Wolfsburg i el City i va acabar guanyant la final a la tanda de penals. I amb un joc que a hores d’ara, sincerament, encara no sé de què es tracta. A què juga Zidane? A confiar en l’esperit i la sort blanca de marcar sempre agònicament als finals dels partits.
Té molt mèrit haver guanyat dues Champions els tres últims anys. Sens dubte. I portar-ne onze i sentir-se’n orgullós, més enllà de les que va guanyar en blanc i negre. Però que es deixin de comparacions absurdes que només els aboquen al ridícul.
