La lògica del futbol
El Barça ha guanyat 23 Lligues, i el Madrid 32. Segueix la persecució, i ja s’ha baixat de la barrera psicològica de les 10 de diferència. Però si no només ens fixem en les Lligues i agafem els títols en general, la victòria del Barça sobre el Madrid aquest segle és considerable. I això que el Barça l’han presidit Joan Gaspart, Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, a més d’Enric Reina, Joan Trayter i Xavier Sala i Martín. Set presidents en 15 anys i amb unes eleccions a la cantonada. En canvi, el Madrid només ha tingut Florentino, Ramón Calderón dos anys i Vicente Boluda un parell de mesos. Dotze anys de presidència d’un mateix home que, més enllà de portar l’estabilitat al club, ha fet que hi passessin fins a dotze entrenadors diferents en quinze anys. I amb molts números de tornar a canviar d’entrenador les pròximes setmanes.
Evidentment, el futbol no són matemàtiques i és la ciència més inexacta que hi ha, però la feina ben feta té recompensa. Guardiola deia que ell només ha guanyat títols quan ha jugat bé. I, de fet, l’època més gloriosa ha anat acompanyada sempre d’un control de la pilota i del joc que ha provocat l’admiració de tothom. I dirigida per grans entrenadors que creien en aquesta idea del futbol i que han apostat també pel planter com Cruyff, Van Gaal, Rijkaard o Guardiola. Tot això combinat, lògicament, amb el gran talent individual d’estrelles mundials com Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho i, evidentment, Leo Messi, juntament amb perles del planter com Xavi, Puyol, Iniesta i Busquets.
I de tota aquesta combinació neix l’èxit. El Madrid, en canvi, només s’ha quedat amb una pota de tot plegat: la de les grans estrelles. Florentino Pérez no ha escatimat forces a l’hora de fitxar els grans cromos de l’àlbum però s’ha oblidat de deixar treballar l’entrenador o de combinar-ho amb grans apostes del planter. Lluny d’això, les promeses que abandonaven la nau blanca acabaven fent-los la vida impossible, com Morientes o ara Morata.
Guanyar una Lliga és el títol més just de tots. La Champions et dóna molt prestigi però hi intervé una gran quantitat de sort i oportunisme. La Lliga és el resultat de 38 partits, de regularitat, de mesos de feina, d’alts i baixos. La guanya normalment el que se la mereix, i aquest any també ha sigut així. Fer rotar en condicions els jugadors, preparar-los bé físicament, portar el dia a dia del vestidor, la convivència, els egos... I aquest any Messi ha sigut millor que Cristiano i Luis Enrique millor que Ancelotti.
