28/05/2017

Contra la dissidència

3 min
Un venedor del Caire sostenint una làmpara amb el retrat del president d’Egipte, Abdel Fattah al-Sissi.

SILENCI. El govern egipci ha bloquejat més d’una vintena de mitjans digitals i pàgines web crítiques amb el règim d’Al-Sissi. Des d’Al-Jazeera i l’edició en àrab del Huffington Post fins a publicacions locals com Araby21 o Egypt Window. Les acusen de “suport al terrorisme i l’extremisme” i d’“escampar mentides”. Alguns d’aquests periodistes ja han passat abans per detencions, censures o denúncies contra les seves publicacions, però ara els han fet callar del tot.

Una estratègia orquestrada de silenci, de control dels mitjans i persecució de l’oposició abans de les eleccions presidencials de l’any que ve. Per això, el dia abans de bloquejar aquestes webs, la policia va arrestar l’advocat i activista pels drets humans Khaled Ali, que pensava presentar-se a la presidència pel partit Pa i Llibertat, i trenta-sis persones més arreu del país.

A Ali l’acusen de “violar la moral pública”. Parlar de pa i llibertat és un desafiament quan l’encariment del menjar obliga els egipcis a fer hores de cues per aconseguir pa subvencionat perquè l’arròs -que ha doblat el preu- ja no forma part de la dieta de moltes famílies. El Centre pels Drets Econòmics i Socials d’Egipte explica que l’any passat van comptabilitzar més de 1.700 protestes arreu del país contra la situació laboral o contra el govern. I això en un país esgotat. Esclafat per una contrarevolució i on la repressió supera els pitjors anys de Hosni Mubàrak.

REPRESSIÓ. L’espai públic s’ha anat fent petit en cada cop més països. Es deslegitima la protesta, es demonitza qualsevol intent de desafiar l’ statu quo, s’intenta esborrar oposicions polítiques o negar evidències. Així, s’empresonen i torturen homosexuals en països on oficialment “no existeixen”, com a Txetxènia. S’excel·leix en “l’ús de mètodes especials per forçar confessions i veredictes de culpabilitat contra manifestants pacífics”, com fan les autoritats russes, segons denuncien les ONG. Es prohibeixen organitzacions civils sota falses acusacions d’espionatge o d’ingerències estrangeres. Es construeixen sospites i s’alimenta la por a la violència extremista o als moviments antielits. Es multipliquen els enemics interiors i exteriors.

Egipte, Rússia i Turquia són, probablement, els casos més alarmants i barroers d’una tendència global. Un informe de les Nacions Unides assegura que només entre el 2014 i el 2016, més de 60 països arreu del món van restringir la llibertat de reunió dels seus ciutadans i l’accés a finançament de les organitzacions civils. “La seguretat i els interessos geopolítics han embrollat les respostes nord-americanes i europees, amb governs dividits per l’abast d’aquest agressiu retrocés i la necessitat de mantenir compromisos internacionals”, denuncia un informe del Carnagie Endowment for Peace.

CONNIVÈNCIA. La realitat és que a la Unió Europea hi ha persecució administrativa o judicial d’organitzacions cíviques, prohibicions de manifestacions (ecologistes, per exemple) amb la coartada de la lluita antiterrorista, detencions arbitràries, lleis mordassa contra la llibertat d’expressió, tancaments de mitjans de comunicació crítics amb governs i expulsions d’activistes. Em deia una periodista ucraïnesa fa mesos que a Kíev cada cop que passa algun fet greu ja s’ha imposat la broma de dir “La Unió Europea està molt preocupada per això”. Humor negre contra el desànim. Constatació de com de buides poden arribar a ser algunes paraules de suport.

Mentre s’estrenyen els límits de la discrepància (fins al punt que anar a escoltar una conferència política d’idees contràries es pot arribar a percebre com una traïció o una claudicació), aquest statu quo que se sent amenaçat es fa més petit.

La dissidència sempre ha fet nosa. El poder sempre ha utilitzat tota la seva capacitat per imposar-se, mantenir-se i expandir-se. El que ha canviat -diu l’estudi del Carnagie- és “el creixent nombre i la diversitat de països que implementen o consideren aquestes restriccions i l’abast amb què s’han estès aquestes mesures”. I tots callen. Política interna d’una banda. Geopolítica i abraçades interessades de l’altra.

stats