Publicitat
Publicitat

Uns Estats Units desiguals

DISCRIMINACIÓ. La desigualtat no és neutra. Els periodistes de ProPublica, als Estats Units, han investigat durant anys les demandes judicials per impagats que persegueixen milions de nord-americans des de la Gran Recessió del 2007. El resultat ha donat un patró clar: els denunciats viuen massivament en barris negres. El color del deute, es titula l’últim informe d’aquest mitjà independent d’investigació periodística. Una anàlisi dels últims cinc anys de totes les demandes judicials interposades a les àrees metropolitanes de les ciutats de Chicago, Newark i St.Louis demostra que el nombre de demandes en barris de població majoritàriament afroamericana és el doble que en barris blancs -fins i tot quan el nivell d’ingressos és el mateix-. Segons l’estudi, la raó d’aquesta disparitat no pot ser únicament que les famílies negres guanyen de mitjana menys que les famílies blanques, o els prejudicis racials dels que els van oferir les hipoteques i els encarregats ara de cobrar el deute. Per als periodistes, generacions contínues de discriminacions han acabat provocant que moltes d’aquestes famílies negres se sentin amb menys recursos o capacitat d’afrontar la pressió financera quan les coses van mal dades.

TRANSFORMACIÓ. Els Estats Units han obert la llarga cursa cap a la Casa Blanca que culminarà amb les presidencials del 8 de novembre del 2016. L’espectacle populista de l’aspirant republicà Donald Trump o els dubtes demòcrates per Hillary Clinton emmascaren els grans temes de la campanya. Qui es pensi que a hores d’ara es pot guanyar l’entrada al 1600 de l’avinguda Pennsylvania de Washington DC sense parlar de desigualtat és que encara no ha entès com han canviat els EUA des de la caiguda de Lehman Brothers. Centenars de milers de persones s’han despertat del Somni Americà i aquesta angoixa és bipartidista. Afecta votants demòcrates i republicans.

La realitat és que els Estats Units són un país on els blancs d’origen europeu deixaran de ser molt aviat majoritaris, una minoria llatinoamericana n’està transformant la societat, la política i la cultura, i “l’explosió de la diversitat”, com l’anomena el demògraf William Frey, obliga, per a uns, a canviar d’idees preconcebudes, i n’espanta d’altres pel que suposa de pèrdua d’identitat. “El meu cap em va dir que parlava molt bé l’anglès per ser llatina -m’explicava fa només uns dies la Rebekah Rodriguez, estudiant dels Estats Units-, i van ser els meus avis els que van venir de Mèxic fa més de trenta anys”, deia indignada.

PODER. Però lluny d’aquesta bifurcació de llengües, orígens, capacitats econòmiques i recursos socials, hi ha una altra Amèrica, exclusiva, milionària i poderosa. Són les 158 famílies que, segons el New York Times, ja han finançat la meitat de diners gastats en la precampanya presidencial. 176 milions de dòlars que han sortit de les butxaques d’una minoria “d’homes blancs, rics i vells”, segons la simplificació que en fa el diari. Mai des d’abans del Watergate hi havia hagut una concentració tan gran de donants, tants diners sortits d’un nucli empresarial tan reduït. Són famílies dels mateixos barris de Houston, Miami o Los Angeles, “una classe a part, allunyada de la majoria i pròxims entre ells geogràficament, socialment i econòmicament”. Els seus diners vénen de l’especulació financera, el joc o l’energia i van, sobretot, a les arques del Partit Republicà -tot i que Hillary Clinton també és ostatge dels grans donants de Wall Street-. 158 famílies totalment alienes a una preocupació transversal: com es pot mantenir la cohesió social en un país cada cop més desigual.