Publicitat
Publicitat

Final de regnat

Una setmana després que Jean-Claude Juncker perdés les eleccions, 300 membres de l'elit financera del Gran Ducat es van reunir en un hotel de luxe de la capital per intentar refer-se d'una derrota que els havia deixat "en estat de xoc", segons van confessar alguns al Financial Times . Juncker, el rei destronat, obre una nova etapa. Sense el títol de líder més veterà de la UE, el seu nom torna a entrar a les travesses per a futurs nomenaments comunitaris. Ell calla. Sap que no només Luxemburg ha canviat, la Unió també. Fa temps que va perdre l'aura de mediador indispensable entre els grans de l'euro. La seva relació amb Angela Merkel és distant. El seu humor càustic ja no és tan benvingut i la seva sinceritat incomoda. És per això que el 2009 li van barrar el pas a la presidència del Consell. Juncker és llest. Mira a Brussel·les però no bada boca. Un supervivent de la política com ell mesurarà a partir d'ara cada pas per no regalar en safata a cap vell col·lega europeu l'oportunitat d'una nova humiliació política. Amb aquest pas a l'oposició ja en té prou.

PUBLICITAT
PUBLICITAT