Publicitat
Publicitat

Interessos i sancions

SÍMBOLS. Iosif Kobzon és el Sinatra rus. 77 anys i un cabell sospitosament més negre i espès que el que lluïa a la dècada dels 80, quan compartia escenaris internacionals amb Julio Iglesias i Liza Minnelli. El cantant més condecorat de Rússia s’ha convertit en l’última víctima de les sancions de la Unió Europea. Al febrer el seu nom es va afegir a la llista de més de 150 ciutadans russos que ja tenen prohibida l’entrada en territori comunitari i congelats els seus comptes bancaris en entitats de la UE. Crooner reconvertit a polític, membre de la Duma -la cambra baixa russa-, defensor de Vladímir Putin, fill d’una família jueva del Donbass (la regió a l’est d’Ucraïna) i cònsol honorari de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, Kobzon té prohibida l’entrada als Estats Units des del 1994 per les seves suposades connexions amb la màfia russa. Els letons el van declarar persona non grata l’estiu passat i l’exili rus a Londres va passar mesos de protestes -al carrer, contra el govern i a través de Change.org- per impedir el concert que aquest Sinatra del putinisme tenia programat l’octubre passat a l’Albert Hall.

Kobzon és un símbol del poder i la popularitat de Vladímir Putin, fàcil d’utilitzar. Aquest càstig a l’estrella en decadència, que indignarà la població russa, permet mantenir intactes, mentrestant, altres vincles entre la UE i Moscou.

NEGOCIS. Només set dies després d’ampliar la llista de sancions europees i limitar els concerts internacionals d’aquest “membre de l’equip de cheerleaders del Kremlin” -com el batejaven a Change.org-, la Comissió Europea va donar la seva benedicció al projecte de fusió empresarial entre l’alemanya Daimler AG i la russa Kamaz, fabricant de camions, tractors i una àmplia gamma de vehicles pesants militars, alguns dels quals s’han utilitzat en el conflicte ucraïnès. Sobre el paper, els europeus van decretar un embargament a la importació i exportació d’armament i altres materials i tecnologia d’ús militar amb Rússia. Alemanya també va aturar alguns contractes previstos. Però els negocis són els negocis. Brussel·les assegura que aquesta unió empresarial només és per fabricar camions a Rússia i Bielorússia; des de Moscou, en canvi, han aprofitat l’anunci per deixar en evidència els seus veïns i utilitzar aquesta expressió que tant agrada en cercles comunitaris, “ business as usual ”. Serguei Txemezov, director general de Rostec Corporation -el gran conglomerat empresarial de l’estat rus-, assegurava fa uns dies que ni un sol gran projecte conjunt dels que hi havia previstos amb socis occidentals s’ha suspès per les sancions de la UE. El de l’alemanya Daimler només n’és un. També va parlar del projecte per a la fabricació d’helicòpters amb la companyia anglo-italiana AgustaWestland o l’aliança de l’automobilística russa AvtoVAZ amb Renault-Nissan.

PONTS. Gairebé sonava ingenu sentir el nou primer ministre grec, Alexis Tsipras -de visita oficial a Xipre aquesta setmana-, declarant que Atenes i Nicòsia “poden ser un pont de pau i cooperació entre Rússia i la UE”. Hi ha un altre pont de cooperació en vigor, que no és tan fàcil de trencar, i el govern grec ho deu saber per experiència.

Malgrat les retallades econòmiques, els plans d’austeritat i la profunda crisi social, el pressupost grec en Defensa només s’ha reduït entre un 2% i un 3% els últims anys. Alemanya i França han continuat sent els principals exportadors d’armes per a un govern a qui reclamaven contenció en la despesa pública. De fet, Alemanya és el primer exportador d’armes de la UE, i Grècia -juntament amb els Estats Units i Israel- ha sigut el seu principal mercat. “Em consta que tant Berlín com París han fet saber al nou govern d’Atenes que això no es toca”, assegura un expert en Defensa. Lògica empresarial i lògica política.