Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Jihadistes europeus a Síria

Burak Karan era una promesa del futbol alemany que va arribar a jugar amb la selecció sub-17 del seu país. El 2008, amb només 20 anys, va abandonar la carrera esportiva quan va entrar en contacte amb grups islamistes radicals. L'11 d'octubre va morir a Síria lluitant contra el règim d'Al-Assad, segons va publicar fa uns dies el Bild . Un reportatge de la televisió alemanya ZDF assegurava divendres que només aquest any uns 200 jihadistes, reclutats per moviments salafistes, han sortit del país per lluitar amb els rebels sirians. La història es repeteix en pràcticament tota la Unió Europea. El cap del MI5 britànic compareixia aquest mes davant una comissió parlamentària a Westminster per explicar que hi ha uns centenars de combatents sirians que han sortit del Regne Unit. The Times informava aquesta setmana que quatre londinencs van morir fa poc prop d'Alep mentre lluitaven amb el Front al-Nusra, un dels grups rebels vinculats a Al-Qaida.

Es calcula que un de cada deu estrangers que combaten en aquests moments a Síria és europeu. Un estudi publicat pel King's College de Londres a l'abril va xifrar en 600 els europeus de 14 països que haurien anat a lluitar a Síria des del 2011. Però altres fonts vinculades a webs musulmanes, publicades pel diari francès Le Point , parlen de 1.500 a 2.000 combatents europeus.

Bèlgica és, proporcionalment, el país de la UE que més jihadistes hauria enviat a la guerra siriana. Fins a 300, segons fonts d'aquest país. A l'abril, familiars d'aquests joves engolits per alguns dels prop de mil grups armats que lluiten en nom de l'oposició a Baixar al-Assad es van reunir a Brussel·les per compartir històries, informació i temors. Abdelwadah treballa com a xofer per alguns ministeris belgues. Els seus dos fills, Zacharia i Ismaïl, van marxar de casa en tres mesos de diferència i no n'ha sabut res més. L'home acusa la mesquita de Vilvoorde -al nord de la capital- i l'organització Sharia4Belgium d'haver organitzat el viatge. Aquest moviment salafista radical -que també té una versió holandesa i britànica- està considerat "terrorista" per l'Europol.

Zacharia "era un jove alegre i ple de vida", explicava el pare a Le Monde , fins que després d'un "retir espiritual" de sis dies a Vilvoorde va decidir que marxava a lluitar a "la guerra santa" amb un bitllet d'anada cap a Turquia. El pare i l'oncle hi van viatjar uns dies després per intentar localitzar-lo, però el noi ja s'havia esvaït. Unes setmanes després, el seu germà petit el va seguir.

El com de la radicalització

Peter Neumann, autor de l'informe del King's College, assegura que "la mobilització a Síria és més significativa que en cap altre conflicte armat". Però ell mateix alerta que el que és important en el debat de la radicalització no són aquests 2.000 combatents. L'important és el com. Hi ha 19 milions de musulmans a la UE, segons el Pew Forum, un 3,8% de la població. Bilal Benyaich, politòleg belga, ha estudiat el fenomen de la radicalització. "No surt del no-res -diu-, la pobresa no n'és la causa, però serveix com a lubricant. Així com la discriminació, la desocupació i la creació de guetos". Després hi ha el fenomen aïllat, el pas d'uns quants a la violència.