L’empremta de Trump
EXHIBICIÓ. Donald Trump no va anar a Texas a mesurar la força de la tempesta tropical Harvey sinó a apedaçar una popularitat que fa aigües en un estiu de descomposició institucional i política. L’estiu de la connivència del president dels Estats Units amb la violència supremacista de Charlottesville, de l’indult a un antic xèrif racista d’Arizona, de l’escalada militar amb Corea del Nord i de l’escalada mediàtica d’una renovada agressivitat contra els mitjans de comunicació. En qüestió de dies, a més, Trump podria revertir l’ordre de Barack Obama que aturava la deportació dels anomenats “dreamers ”, uns 800.000 joves fills d’immigrants sense papers que ara s’arrisquen a ser expulsats dels Estats Units.
Però les xifres que compten, per a l’home del Despatx Oval, són les dels índexs d’audiència.
Trump va trepitjar la ciutat de Corpus Christi fent onejar amb entusiasme la bandera de Texas davant del miler de persones que s’havien aplegat per veure’l i va exclamar: “Quina gentada! Us estimo”. Trump es va erigir en protagonista, en el Mr. Marshall d’una ràpida visita a la desolació, exhibint la gorra oficial de la seva presidència (un dia la portava de color blanc i, l’endemà, vermella), que es ven en exclusiva, per 40 dòlars, a la web de la seva campanya per a la reelecció. Marxandatge de campanya a la zona del desastre, acompanyat de Melania, amb talons d’agulla de pam i maletes de Louis Vuitton.
El Harvey ha sigut “històric” i “èpic” per al president. “Fins i tot els experts han dit que no n’havien vist mai cap com aquest!”, tuitejava. Els experts, a qui normalment no atribueix cap autoritat quan l’adverteixen de les veritats incòmodes de les seves polítiques, ara són, de cop, font de credibilitat per a un Trump convençut que “no hi ha hagut res comparable històricament en termes de danys i ferocitat”. Tot és vague. Tot, superlatiu.
PREJUDICI. La tempesta tropical Harvey que ha negat Texas no és èpica. És catastròfica. Els experts asseguren que els efectes del canvi climàtic han multiplicat la força de l’huracà convertit, després, en tempesta tropical. Però aquests no són els experts que el president dels EUA vol escoltar ni piular. El 20 d’agost l’administració Trump va desmantellar el comitè científic que, des del 2015, assessorava el govern nord-americà en la lluita contra el canvi climàtic. Trump no necessita assessors per combatre un concepte, el de l’escalfament global, que “va ser creat per i per als xinesos”, segons ha declarat, amb l’únic objectiu de “fer la indústria nord-americana menys competitiva”.
És el Trump que governa, com diu Paul Krugman, a cop d’intuïció i prejudicis. Sense polítiques argumentades però amb interessos clars. Amb la retòrica de la irrellevància però carregat de gestos simbòlics que alimenten la divisió social i fan més profunda l’empremta mediambiental del primer gran consumidor del planeta.
LLEGAT. Una empremta ascendent sobre una humanitat que viu a crèdit. Ja fa un mes que vam consumir tots els recursos que la Terra pot produir en un any. Des del 2 d’agost passat, tot el que veurem, menjarem i gastarem per desplaçar-nos o escalfar-nos fins a finals d’any anirà a compte d’una regeneració cada cop més difícil, perquè cada vegada aquest dia de l’excés, que marca el final del consum sostenible i l’inici de la sobreexplotació del planeta, arriba abans. El 1985 va caure en 5 de novembre; el 1998 en 1 d’octubre. El 2009, en 20 d’agost. I aquest any hem trigat només set mesos a convertir la Terra en deficitària. Però si, a més, tota la humanitat visqués com ho fan els Estats Units caldrien cinc planetes sencers per cobrir totes les necessitats de consum anual.
Aquest primer mig any a la Casa Blanca, Trump -bolígraf en mà- ha firmat l’ordre executiva que desmantellava la política mediambiental del seu predecessor. L’objectiu ja no és reduir les emissions contaminants ni l’ús del carbó, ni invertir més en la qualitat de l’aire o en el pla d’energia neta.
Els costos del Harvey seran milionaris. Però, l’empremta Trump sobre els Estats Units pot ser ruïnosa.
