16/03/2015

Neteja cultural

2 min
Imatge del vídeo publicat per l’EI en què destrueixen patrimoni assiri.

DESTRUCCIÓ. La ciutat fortificada de Hatra, al nord de l’Iraq, n’ha estat l’última víctima. Els gruixuts murs que van resistir la invasió dels romans i que durant dos mil anys han protegit temples i escultures dedicades als déus Eros, Apol·lo o Posidó, no han pogut aturar l’espiral devastadora d’un Estat Islàmic en “reconquesta” territorial. El terror islamista ha destruït la primera capital d’un regne àrab. Com ho va fer, la setmana passada, amb les restes arqueològiques assíries de Nimrud (una ciutat de l’antiguitat amb ruïnes de fa 3.000 anys saquejades o polvoritzades) o rebentant a cops de mall i de trepant les estàtues del Museu de Mossul. Excavadores i martells per infligir un nou càstig: eliminar la idolatria.

MEMÒRIA. És un nou pànic. El pànic cultural. Tan antic com la intolerància, com la por a l’altre, com la imposició de la ignorància. De la Inquisició a la crema de llibres. De la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria a la de Sarajevo. La voladura amb explosius dels budes gegants de Bamian, l’any 2001, per ordre dels talibans. La Unesco ha denunciat “l’estratègia abominable de neteja cultural” que s’està desplegant a l’Iraq. Són els altres “crims de guerra”, els que aniquilen la memòria.

Cadascun d’aquests atacs ha destruït de manera irreversible una part de la memòria col·lectiva de la humanitat. És l’obra d’aquests “lobotomistes embogits”, com els anomena un periodista britànic, disposats a esborrar tots els testimonis de riquesa ètnica, cultural i religiosa al territori que ocupen. Com si eliminar la història i forçar l’èxode de cristians assiris, de iazidites del nord de l’Iraq, o exigir conversions sota amenaça de mort pogués construir una nova realitat. Com si esborrar el passat els assegurés un control total del present.

NEGOCI. L’Estat Islàmic actua ja sobre un territori espoliat. De fet, ells són part d’aquest negoci milionari. La Unesco calcula que el tràfic il·legal d’antiguitats mou uns 6.000 milions de dòlars cada any. Però, ¿què ha fet aquest organisme de l’ONU els últims tres anys mentre grups rebels i homes del règim de Baixar al-Assad traficaven amb els saquejos de la guerra siriana a canvi de diners i armes? Denúncies i informes. Moltes d’aquestes peces van acabar al mercat d’antiguitats del Líban o fins i tot a Sotheby’s, la prestigiosa casa de subhastes de Londres. La destrucció del patrimoni ha sigut l’altre drama d’una guerra que ara s’ha fet encara més extensa i sagnant.

L’Estat Islàmic -saquejador oficial- va decidir cobrar un impost a tot aquell que pretenia emportar-se restes dels més de 4.000 jaciments que en aquests moments estarien controlant a punta de pistola a Síria i l’Iraq. El diari The Guardian va publicar fa temps que hi havia evidències que demostraven com l’EI s’havia estat finançant amb el contraban d’antiguitats. Ara, però, l’estratègia ha canviat: ordenar la destrucció de temples, obres i jaciments. I, sobretot, filmar-ho. Com amb les seves execucions, cada cop, cada gesta, cada escenificació de la violència i el terror és exhibida i anunciada. El rèdit és un altre: la globalització de la por.

stats