15/01/2017

I ara, la neu

3 min
Refugiats sota la neu que cau al camp de Mória, a l’illa grega de Lesbos.

L’HIVERN. “Quin tipus de societat tracta la gent així?”, pregunta Amnistia Internacional en una campanya de recollida de firmes per enviar un missatge al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “És inacceptable que els refugiats, ostatges d’unes polítiques disfuncionals, hagin de sobreviure en tendes cobertes de neu a temperatures sota zero”, diu el text, que reclama accelerar el procés de reallotjament arreu de la Unió Europea. “Es tracta de salvar vides, no de complir amb la paperassa i les disposicions burocràtiques”, advertia divendres l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats davant la mort (no confirmada oficialment) per culpa del fred d’una desena de refugiats. Principis de congelació, hipotèrmies, grips, pneumònies s’escampen pels camps de la vergonya institucional. La Comissió Europea acusa el govern d’Atenes de no haver-se preparat prou per a unes condicions meteorològiques anunciades, i els grecs recorden la farsa d’una suposada solidaritat europea que no té cap intenció de complir amb els compromisos de reallotjament de milers de persones acordats fa mesos. El vell joc comunitari de la culpa davant els “nous intocables” -com els va anomenar Zygmunt Bauman-. Com si la seva vulnerabilitat no fos també la nostra.

LA CRISI. Sento vergonya que a Brussel·les encara s’atreveixin a plantejar que traslladar els refugiats de les illes gregues a la península podria reanimar “l’efecte crida”. Vergonya de les cues d’homes sota la neu esperant menjar, vergonya que la ruta dels Balcans continuï funcionant sense cap responsabilitat dels governs que, fa mesos, van reduir l’ajuda humanitària que hi destinaven. Fa sis anys de l’esclat de les revoltes àrabs. Sis anys d’una crisi que s’ha estès de punta a punta de la Mediterrània. Sis anys de renúncies a la responsabilitat política.

En els últims temps, la Comissió Europea ha ofert 186 milions d’euros a agències de l’ONU, a la Creu Roja i a altres ONG que atenen els refugiats. Va destinar 14 milions per preparar els camps per a l’hivern i 88 milions més per al ministeri de Defensa grec. Hi ha diners, però no visats. Hi ha ajuda, però no acollida perquè els estats membres de la Unió, una vegada més, se’n desentenen. Hi ha pagaments i retorns de refugiats a Grècia per assegurar-se que la pitjor crisi moral d’aquesta Europa es pugui seguir considerant “només” una crisi grega.

LA RESPOSTA. Particulars i associacions es mobilitzen. Recollida de roba d’abric, voluntariat a peu de camp, joves que hi passen setmanes ajudant en el que calgui, ONG que ho denuncien i hi posen l’experiència necessària. Refugiats que ajuden refugiats. Hi ha una Europa amb consciència. Un estat d’opinió al marge de la política coercitiva. No només hi ha desconcert i ràbia, també hi ha mobilització i compromís. Al costat dels profetes de l’apocalipsi, les llistes de bons i dolents, i les solucions simplistes, han de créixer les ofertes polítiques més contundents contra les desigualtats persistents, que interpretin no només les pors sinó també les responsabilitat col·lectives.

La llista de crisis humanitàries que continuaran aquest 2017 és llarga: Síria, l’Iraq, el Sudan del Sud, Somàlia. La UE necessita construir una política migratòria que vagi molt més enllà de la dissuasió, mai prou inexpugnable davant aquells que fugen de la violència o la condemna a la pobresa. Europa no pot refer la seva realitat democràtica sense humanitat.

stats