Publicitat
Publicitat

La ferida europea

EMERGÈNCIA. Una setantena de refugiats sirians, la meitat d’ells nens, van arribar ahir en el tren de les tres de la tarda a l’estació de Milà. A l’andana els esperava un dispositiu d’emergència, que ja acull des de fa uns dies uns pocs centenars d’immigrants africans que acampen sobre el marbre de la gran galeria d’entrada a l’edifici. Més enllà, a la costa, unes desenes d’homes seuen a l’escullera de Ventimiglia mirant el mar. El poble que es veu a l’altra banda, a pocs quilòmetres, ja és territori francès. Un jove guineà ensenya el bitllet de tren amb què havia aconseguit arribar a Niça quan la policia el va aturar i amb un grup d’immigrants més els van retornar dissabte en autobús cap a Itàlia. Un altre campament improvisat s’ha instal·lat a l’estació romana de Tiburtina, on es calcula que en aquests moment hi dormen mig miler de persones. Els centres d’internament del sud del país estan sobreocupats. Els equips de salvament van rescatar ahir a Calàbria més de 70 persones del naufragi de l’embarcació amb la qual intentaven arribar a Europa. A l’Europa “egoista -com deia ahir el ministre de l’Interior, Angelino Alfano- que en comptes de donar-se la mà entre països es donen el puny”. Itàlia viu una nova crisi migratòria.

SEGURETAT. És qüestió de prioritats. Primer és la seguretat de les elits. Àustria ha tancat temporalment les fronteres coincidint amb la secreta reunió del Club Bilderberg. Alemanya no ha aixecat fins a aquesta mitjanit els controls fronterers que es van establir per bunqueritzar el G-7 en una postal idíl·lica dels Alps bavaresos. França assegura que no ha suspès Schengen i que les seves fronteres mai han estat tancades però una columna de gendarmes, parapetats darrere d’escuts antiavalots, tallava ahir l’entrada del túnel que uneix per carretera el nord d’Itàlia amb territori francès.

El primer ministre, Matteo Renzi, ha amenaçat que si Itàlia no rep prou ajut de la UE per fer front a l’acollida d’aquests immigrants posarà en marxa un “pla B” que suposarà sobretot “una ferida per a Europa”. La pròxima cimera de caps d’estat i de govern del 25 i 26 de juny s’ha enverinat abans de començar. La UE ja està ferida des de fa temps.

REALITATS. La solidaritat “és un d’aquells noms abstractes que inunden la UE i la desafien a lligar-los amb la realitat”, escrivia la setmana passada el setmanari The Economist. El problema és que quan les crisis i les emergències s’han multiplicat, la UE ha descobert que al seu diccionari no hi havia un únic concepte de solidaritat. La paraula s’ha transvestit o reescrit segons qui l’utilitzava. L’han acompanyada d’adjectius i condicionalitats: “solidaritat justa”, “solidaritat a canvi de responsabilitat” o “solidaritat voluntària” (si es tractava d’acollir immigrants).

El compromís que demana la Comissió Europea per redistribuir 24.000 refugiats entre tots els socis comunitaris -tenint en compte el seu PIB, la població, els índex d’atur i l’esforç que ja han fet fins ara- encara no té el suport necessari perquè s’aprovi a finals de mes. Grècia i Itàlia -els dos països amb més pressió migratòria a les fronteres, i que ahir demanaven a Europa ajuda per a les seves emergències- se senten una mica més sols. Els límits d’una Unió que redistribuïa beneficis per compartir prosperitat i estabilitat fa temps que han quedat superats pel daltabaix econòmic i la pressió política. La ferida europea és una mica més profunda.