21/11/2016

Els murs

3 min
A Mèxic i els Estats Units hi ha moltes famílies separades per una tanca.

ESTATS UNITS. El mur fronterer entre Mèxic i els Estats Units es va començar a aixecar el 1994 per ordre del president Bill Clinton. Tres barreres de contenció, vigilància permanent, helicòpters, avions no tripulats, sensors de moviment i patrulles armades han intentat fortificar el final d’un corredor per on circulen 12 milions d’immigrants cada any. Avui hi ha 1.100 quilòmetres de tanca construïts, però Donald Trump va prometre en campanya que segellaria els 3.000 quilòmetres que separen els dos països i el “Build that wall ” es va convertir en una mena de crit de guerra col·lectiu que ressona fins i tot a les escoles i divideix no només la frontera, sinó també la societat nord-americana.

Aquesta Europa que avui s’exclama per l’arribada de Trump a la Casa Blanca ha sigut capaç d’aixecar al Vell Continent tants quilòmetres de murs fronterers que gairebé arribaria a completar la promesa del pròxim president dels Estats Units.

EUROPA. Des de la caiguda del Mur de Berlín -aquest mes ha fet 27 anys-, els europeus han construït uns 1.200 quilòmetres de tanques que han costat, com a mínim, 500 milions d’euros, segons càlculs publicats fa uns mesos per l’agència Reuters. Molts d’aquests nous murs blinden -o intenten blindar- la Unió Europea dels seus veïns. Les tanques de Ceuta i Melilla van ser de les primeres. Després es van aixecar a Grècia i Bulgària, a la seva frontera amb Turquia. En els últims dos anys s’ha volgut segellar el pas entre Grècia i Macedònia; entre Hongria i Sèrbia. S’han aixecat tanques provisionals entre Itàlia i Àustria, i entre Dinamarca i Suècia, i se n’han projectat de noves a les Repúbliques bàltiques amb Rússia. El batec polític del continent es replega.

“Europa tindrà ben aviat més barreres físiques a les seves fronteres de les que hi havia durant la Guerra Freda”, advertia fa mesos el setmanari The Economist.

SEGURETATS. Al final de la Segona Guerra Mundial només hi havia cinc murs construïts arreu del món i avui n’hi ha més de 70. Però la gran explosió d’aquests nous dics de contenció arriba després del 2001. El món s’interconnecta i es globalitza, les amenaces són transnacionals, els moviments de població es multipliquen fins a arribar a la pitjor crisi de refugiats i desplaçats des de la Segona Guerra Mundial. I la resposta són els murs. Com si les tanques poguessin aturar la violència, la persecució, els desastres mediambientals o la fam.

“Si hem après alguna cosa en les últimes dues dècades és que els grans desafiaments no es poden resoldre des de l’aïllament”, deia Obama fa poc, encara en plena campanya electoral. Trump oferia murs i barreres comercials. I, tot i això, la victòria del magnat novaiorquès i el seu ideari semblen respondre al signe dels temps.

Tanques i trinxeres s’han sofisticat, els últims anys, com a resposta a tanta connexió i a les indefensions que han provocat. El Mur de Berlín va caure, els Estats Units es van declarar guanyadors d’aquell duel bipolar però una nova por es va estendre pel planeta. La seguretat es va convertir en la resposta més primària a l’augment de desplaçats de guerres, fam i violència. Però els murs no han fet les fronteres més segures. Cada nova fortificació ha obert noves rutes, encara més perilloses. I, malgrat tot, hem convertit els murs en el símbol d’una il·lusió de seguretat, i les promeses de replegament en esperances electorals.

stats