La crisi política europea castiga una socialdemocràcia que busca vots i discurs

Barcelona"Teniu a les mans una responsabilitat que afecta tota la Unió Europea", deia el primer ministre italià, Enrico Letta, dijous als 600 delegats de l'SPD, el Partit Socialdemòcrata Alemany, que es reuneix a Leipzig. El partit de Willy Brandt o Helmut Schmidt busca avui la fórmula política que els permeti recuperar-se dels dos últims resultats electorals, els pitjors de la seva història. Però la negociació d'un govern de coalició amb la democràcia cristiana d'Angela Merkel els torna a atrapar en el dilema de si el paper de la socialdemocràcia ha de ser seguir actuant de moderador de les polítiques liberals o bé fer un gir cap a l'esquerra.

Tretze dels 28 governs de la Unió Europea són avui en mans de partits socialistes o socialdemòcrates. I en cinc més formen part de la coalició de govern. Però, tot i això, "la gent continua convençuda que la dreta pot gestionar millor la sortida de la crisi", assegura Olaf Cramme, director del Policy Network, un institut d'anàlisi de les polítiques de centreesquerra. "No han sabut articular una proposta alternativa", valora Cramme.

"Són un símptoma de l'estat de la construcció europea i del pes dels estats nació", afegeix el catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Cesáreo Rodríguez-Aguilera, que veu un intent de recuperació del discurs encara "incipient i inconnex".

La popularitat del president francès, el socialista François Hollande, passa per mínims històrics. El Partit Democràtic italià d'Enrico Letta -nodrit d'antics polítics de la democràcia cristiana- viu un fort debat intern per decidir simplement si s'afilien o no al Partit Socialista Europeu. El Pasok grec ha quedat desballestat amb la fugida d'algunes de les seves figures més emblemàtiques. Les últimes enquestes asseguren que el PSOE no aconsegueix rebaixar distàncies amb el Partit Popular espanyol. Només el laborisme britànic sembla que s'hagi refet els últims mesos després que el seu líder, Ed Miliband, aprofités l'últim congrés del partit per anunciar un gir a l'esquerra que als tabloides li va valer el sobrenom de Red Ed (Ed, el Roig).

Reformes alternatives

Com s'hauria d'articular aquest discurs alternatiu? La primera ministra danesa, la socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt, assegurava fa poc en una entrevista a l'agència Reuters que ells han trobat la fórmula correcta. "No per ser populars, perquè això encara no ho hem aconseguit -deia Thorning-Schmidt-, sinó per redreçar el país" a través de reformes "bastant dures". Per Rodríguez-Aguilera, la resposta hauria de ser apostar per una política fiscal més redistributiva. En canvi, Cramme creu que la socialdemocràcia ha perdut suports perquè no ha sabut sortir del seu discurs tradicional. "No es tracta només d'oposar-se a l'austeritat. Cal saber fer el pastís més gran, no només redistribuir-lo", remata l'analista britànic.

Aquesta confusió ideològica dificulta un discurs unitari en l'àmbit europeu. Entre la voluntat reformista d'holandesos o danesos i la defensa dels "drets adquirits" -com els anomena Cramme- dels francesos. L'SPD coneix bé aquesta paradoxa. El 65% dels alemanys creuen que si han superat bé la crisi és gràcies a l'agenda de reformes de la Gran Coalició que va liderar Gerhard Schroeder als anys 2000. Un 62% acusen el canceller socialdemòcrata d'haver traït els principis del seu partit.