La revolta suma adeptes, però el rais aguanta

Enviada especial al caireEl que passi a partir d'ara amb Hosni Mubàrak ja no es decidirà a la plaça Tahrir, però la revolta no té marxa enrere. Després d'onze dies de protestes, enfrontaments sagnants i pressió de les forces de seguretat, desenes de milers de persones es van aplegar ahir novament a la plaça de l'Alliberament. Hi havia menys cants i més cansament, però la mateixa esperança de viure el "dia de la caiguda" de Mubàrak. Aquest divendres no hi va haver ira, sinó un sentiment de ser més forts. No només en el nombre, sinó també en el suport de personalitats polítiques i socials que dia a dia s'han anat sumant a la protesta. Antics militars, cantants famosos, futbolistes o presentadores de televisió i noms de la història del país com Abdel Hakim Nasser, fill del segon president d'Egipte, Gamal Nasser.

Després de la batalla

Ahir era el final d'una setmana difícil. A la plaça quedaven les restes de la batalla. Set camions de l'exèrcit destruïts a l'avinguda del museu, barricades en peu, i manifestants amb caps, braços o ulls embenats. Més d'un encara voltava amb un casc posat per si tornaven les pedres. Dels altres efectes secundaris, de com els mitjans oficials del règim parlen de la protesta, ja només en fan broma. Ahir van córrer de mà en mà alguns exemplars d'un dels diaris oficials, Al Gomhoreya , en què es veia la gran fotografia de portada amb la plaça de l'Alliberament plena de gent manifestant-se pacíficament. Segons el peu de foto, es tractava d'una concentració multitudinària de seguidors del rais egipci. Per als que volien llegir els diaris independents, es van repartir pel terra d'un dels vorals de la plaça totes les pàgines que parlaven de Tahrir. Les pedres, en aquesta ocasió, servien perquè les fulles no sortissin volant. Els manifestants s'hi aplegaven al voltant comentant les notícies del dia.

Els partidaris de Mubàrak van desaparèixer ahir de Tahrir de la mateixa manera que hi havien arribat. De sobte, com si el seu caos seguís un ordre concret. L'exèrcit va tornar a prendre el control del perímetre, reforçat amb tancs, tropes i controls amb metralletes a terra. El ministre de Defensa, Mohamed Hussein Tantaoui, va anar ahir fins a Tahrir per parlar amb els manifestants, demanar calma i recordar-los que el president ja havia escoltat totes les seves demandes.

L'hora de la política

A Tahrir també es respira que l'hora de la política és més a prop. La gent ha fet la seva feina. Forçar l'inici d'una transició política a Egipte. Encara cal aclarir qui la pot liderar. En les últimes hores, el nom del president de la Lliga Àrab, Amr Mussa, agafa cada cop més força com una d'aquestes figures de consens dins i fora de la plaça Tahrir. La seva arribada ahir a la manifestació va ser una demostració d'aquest efecte i respecte dels egipcis per un vell diplomàtic "que sempre ha parlat pel bé d'Egipte", deia un dels joves que esperava participar en la cadena humana que obria el pas per al president de la Lliga Àrab. Centenars de persones s'hi van aplegar per veure'l mentre cantaven: "Canvi, llibertat i democràcia".

Mussa va explicar que, a partir d'avui, comencen "intensos contactes entre tots els partits polítics". Entre els que volen la sortida immediata del president i els que creuen que la seva transició culminarà amb l'organització d'unes eleccions democràtiques. El president egipci continua sent l'únic que pot decidir quin dia vol plegar, però la pressió li arriba per totes bandes. Segons Mussa, el primer que s'ha de fer és pactar entre tots una sortida "digna" per a Mubàrak. Des dels Estats Units, el president Obama reconeixia que ara només li cal escoltar el missatge del seu poble i dels que li fan costat al règim per saber que li ha arribat l'hora.