Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Bones i males tradicions medievals

ABANS DE RES, molt bon Dijous Bo! Aquesta fira que, com diu la glosa, converteix Inca en la capital de Mallorca per un dia, és un reflex de l'empenta industrial i comercial de la ciutat del Raiguer i també és l'exemple màxim de la vitalitat de les fires a tota la part forana. Se celebra el quart dijous després de Sant Lluc, que bastants vegades coincideix amb el tercer dijous de novembre, i aquesta relació amb el santoral ja deixa clar el seu antic origen. Ja a l'Edat Mitjana la fira d'Inca tenia anomenada i aquesta tradició és una de les bones coses que ens han quedat d'aquelles èpoques. D'altres, la majoria, no són tan interessants. Avui a Societat trobareu una informació de Mercè Pinya sobre la pervivència de l'alou. S'ha obert una petició a internet per demanar-ne l'abolició i és una cosa en la qual no puc estar més d'acord. Entenc que des del punt de vista jurídic hi pugui haver debat, però com a ciutadana del segle XXI em sembla aberrant que es pugui obligar a pagar un percentatge, encara que fos un cèntim, als hereus d'uns nobles que fa segles foren els senyors del terreny. El feudalisme es va acabar pertot menys aquí, pel que sembla. Omplim pàgines dels diaris qüestionant la monarquia i el seu cost, però no hem trobat encara la manera de treure del nostre dret civil una estructura tan repugnant i anacrònica. El mateix pel dret d'estatge. Què és això que algú, per noble que sia, tingui dret a entrar a casa meva quan vulgui? Si teniu exemples d'algú que s'atreveix a exercir-lo, avisau-nos.