CARME RIERA va passar a ocupar ahir el seient 'n'de la Reial Acadèmia Espanyola. 'n'així, en minúscula, com la 'n' de nina que mirava amb ulls oberts el que passava en el seu petit món familiar dels anys cinquanta que tan bé descriu en el seu darrer llibre, Temps d'innocència . Record molt bé el primer, Te deix, amor, la mar com a penyora , un títol preciós i un llibre que va marcar tota una generació de mallorquines, i mallorquins, a finals dels anys setanta. És una lletra minúscula per a una escriptora i una filòloga majúscula, una intel·lectual que ha escrit tant en català com en castellà i que defensa amb passió els clàssics i les humanitats perquè creu, amb raó, que sense ells perdríem els nostres referents culturals com a societat. He de reconèixer que encara no he tingut temps de llegir completament el seu discurs d'ingrés a la RAE, perquè es va penjar tard i té quasi 200 pàgines, però pel que ja he anat llegint -el trobareu a la nostra pàgina web- pot convertir-se en un text de referència sobre la imatge de Mallorca i dels mallorquins que han tingut els viatgers des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX. Una imatge, diu Riera en un moment del discurs, que moltes vegades està construïda a partir dels tòpics repetits d'un llibre a l'altre i d'uns desitjos que provenen més de les ganes de trobar el paradís que cerca el viatger a tota illa que de la realitat d'una terra bella però pobra que és la que realment es varen trobar els que la saberen mirar. Enhorabona, Carme Riera, ets un orgull per a tots els mallorquins.
