Publicitat
Publicitat

L'estigma és tot per a elles, els clients mai són notícia

Una guia de bones pràctiques reflecteix la hipocresia dels mitjans en la informació sobre prostitució

"Al segle XVII a França a les prostitutes els marcaven amb un ferro candent la flor de lis, símbol de l'ànima, la llum. Aquest estigma ja no és visible, però continua present. El pateixen quotidianament les dones que exerceixen la prostitució, a l'hora de llogar un pis o intentar escolaritzar els fills", assenyala la periodista Maria Fuster, coordinadora d'una guia de bones pràctiques informatives sobre la prostitució que s'ha presentat a Palma. Aquest document és una iniciativa del Grup d'Estudis sobre Prostitució de les Illes Balears (GEPIB), integrat per diferents entitats que es dediquen al suport i l'atenció de les prostitutes, amb l'Institut de la Dona i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Es dóna la paradoxa que, quan les entitats socials es posen en contacte amb els mitjans per promoure més sensibilització social, "molts cops es produeix l'efecte contrari", afirma Susana Pulido, coordinadora de la Fundació Amaranta. En la presentació de la guia, Paloma Martín, de Metges del Món, i Mònica Gelabert, de Creu Roja, van explicar casos en què el fet de facilitar informació a un mitjà els havia suposat la pèrdua de confiança de les usuàries. En molts casos perquè se'ls havien fet fotografies sense permís que després sortien publicades. En aquest sentit, la guia recomana demanar permís i sobretot no publicar mai fotografies d'arxiu, ja que, encara que en aquell moment la dona hi hagués donat el seu consentiment, passats els anys podria ser que ja no exerceixi o hagi canviat d'opinió.

Per fer el document de bones pràctiques, s'han analitzat 158 notícies publicades fins al 2012 en els quatre principals diaris de les Balears, la comunitat on proporcionalment més prostitució es consumeix, segons Metges del Món. De l'anàlisi se n'ha tret com a conclusions que la majoria de cops les fonts són policials, judicials o polítiques, i que només el 5% de les notícies publicades tenien com a font les entitats. A més, no hi havia cap notícia on es donés veu a una prostituta o a un client. Es va detectar que tot i que el 76% de la prostitució es fa en espais tancats, la de carrer és gairebé l'única que surt a les informacions. També crida l'atenció que els homes, especialment els clients, mai no formen part de la notícia, cosa que posa en evidència la doble moral sobre el tema. Espanya duplica la mitjana europea en consum de prostitució i, segons les estadístiques europees, quatre de cada deu homes han estat clients.

El decàleg de les bones pràctiques

Fonts especialitzades

Les entitats són les que tenen informació de primera mà.

Contextualitzar els fets

És un fenomen complex i convé aportar estadístiques i dades.

Claredat informativa

La prostitució no és il·legal, el tràfic i l'explotació sí.

Vigilar el llenguatge

No fer servir expressions com puticlub , meretriu o puta .

Atenció amb les imatges

Es recomana no utilitzar material d'arxiu.

Fomentar el respecte

Evitar estereotips i prejudicis cap a les persones que exerceixen.

Visibilitzar els homes

No sols els proxenetes, els clients també són una part important.

Aportar informació

Si es pot, aportar telèfons i contactes d'utilitat ciutadana.

Notícies en positiu

Informar d'història de la lluita de les dones i també de les entitats.

No jutjar