IAQUÍ
Opinió 12/12/2013

Lorenzo i l'ostentació de la riquesa

Catalina Serra
1 min

HI HA UNA vella dita que diu "val més fer enveja que pena". Sempre m'ha descol·locat una mica, però l'he entesa com una reivindicació de l'orgull, en el bon i el mal sentit. A la nostra cultura, crec, no està gaire ben vist fer ostentació de res. Sense arribar als extrems dels pobles i ciutats de països com el Marroc, on és impossible descobrir des de l'austeritat laberíntica del carrer els patis exuberants de l'interior de les cases, a molts dels nostres pobles les façanes de les cases bones també solien ser hermètiques per tal de no donar gaires pistes del que hi havia a l'interior. Ahir, Jorge Lorenzo hagué de donar explicacions pel vídeo en què mostrava la seva casa de superluxe al Maresme enrevoltat de quatre joves espectaculars en biquini. Segons explicà, era una gravació organitzada per la marca de begudes isotòniques que el patrocina i responia, va dir, a l'estil i als interessos del públic americà, a qui anava dirigit. El vídeo es penjà a Youtube i provocà tal polèmica a Espanya que finalment l'han hagut de treure, encara que es pugui trobar fàcilment a internet. Crec que se l'ha acusat de sexista -ell diu que les al·lotes les "posà" la marca de begudes com a atrezzo - i d'ostentós. També he llegit comentaris en què es critica el que cobra i es posa en dubte que s'ho mereixi. No ho sé, em sembla que el que molesta és que ho mostri i, vist el vídeo, que ho faci orgullós. La riquesa, en plena crisi, pot resultar ofensiva, encara que hi hagi més superrics que mai. Avui, de cara a la galeria, és millor fer pena que enveja. Error?

stats