ELS PREMIS i els reconeixements són una conseqüència i un al·licient, mai un objectiu. Almenys, en el cas dels creadors, de qualsevol disciplina, que treballa de manera honesta per superar-se cada dia i arribar a l'excel·lència en el seu àmbit. Però no fan mal, al contrari; serveixen perquè la gent conegui la feina que fan i també ajuda a pujar el caixet, que mai no va malament. En els darrers anys la cuina s'ha convertit en un art. I no té sentit fer demagògia amb el que costa el menjar o amb les dificultats de molta gent per posar una tallada de carn a l'olla amb el fet que hi hagi xefs i restaurants que facin exquisideses que costen amb un dinar el que gasta més d'una família en un mes. En totes les disciplines es necessiten capdavanters que experimentin i arribin al més alt nivell, perquè això estimula la resta i fa que la societat en conjunt es faci més culta i civilitzada. Ahir vàrem tenir una bona notícia. Els cinc restaurants de Mallorca que la tenien han tornat a guanyar l'estrella Michelin, la prestigiosa qualificació de l'empresa francesa que marca el grau de qualitat de l'establiment. Costa guanyar-la i encara costa més mantenir-la. Ens hauria agradat que algun n'hagués aconseguit la segona, però això ha de ser, i és segur que ja ho és, el repte pel futur. És molt bona notícia que tinguem tan bons xefs entre nosaltres i que la gastronomia de les Illes hagi augmentat, en general, el nivell de qualitat de manera considerable en els darrers anys. Alguns ho poden degustar, altres no, però crec que per a tots és un orgull.
