11/11/2016

Narcisisme a la Torre Trump

2 min

La Torre Trump està situada a la Cinquena Avinguda de Nova York, just al costat de la mítica i cinematogràfica botiga de Tiffany’s, a la qual el nou president electe dels Estats Units va comprar el dret de vol per poder pujar més amunt, just al límit legal -alguns diuen que una mica més- de les ordenances municipals. Allà, al mateix lloc on aquests dies s’han estat manifestant joves irats i astorats per la victòria del magnat immobiliari, hi havia hagut antigament els magatzems Bonwit Teller & Co, els famosos magatzems de roba de dona on Salvador Dalí va fer una de les seves perfomances més conegudes. Era l’any 1939 i els gerents dels magatzems li van encarregar el que avui en diríem una instal·lació en dos aparadors. La proposta era paral·lela a una exposició novaiorquesa de l’artista català, que en aquell moment estava obsessionat pel mite de Narcís. A això va dedicar els aparadors, el dia i la nit de Narcís, unes visions surrealistes que incorporaven dos maniquins antics i polsegosos de dones que va exposar mig despullades. La reacció va ser immediata i l’endemà els responsables dels magatzems van vestir púdicament els maniquins. Dalí, de l’enrabiada, va trencar l’aparador i el vidre, cosa que li va suposar ser detingut i sortir a tots els diaris. Narcisisme, dones nues, provocació, utilització dels mitjans. Premonitori Dalí.

Després d’anys de declivi, els magatzems Bonwit Teller & Co van tancar el 1979. Ocupaven un edifici construït el 1929 en estil art déco que, com passarà ara amb el llegat Obama, va ser totalment destruït quan Trump va adquirir-lo el 1980 per construir la seva torre. De fet, havia promès que donaria al Metropolitan dos dels baixos relleus de la façana, però ni això. Van ser esmicolats. Desmuntar-los, va dir, era massa car i endarreriria unes obres que es van fer, segons alguns mitjans, amb mà d’obra polonesa il·legal. Ara sembla que a Nova York hi ha més sensibilitat pel patrimoni del passat, però en aquell moment les protestes no van ser prou fortes i Trump, com ha fet sempre, se’n va sortir sense entrebancs. Tant, que tot i que va pactar amb el municipi que la planta baixa seria espai públic per aconseguir així pujar 20 pisos més, al final on hi havia d’haver un gran banc públic hi va col·locar una botiga pròpia. Tenint en compte que el concepte d’espai públic ja era lax i es va concretar en un centre comercial, la seva voracitat ja ho diu tot. Potser no és casualitat que l’entrada de la Trump Tower fos la seu de Wayne Enterprises, el símbol del Gotham corrupte a El cavaller fosc, la segona entrega del Batman de Christopher Nolan.

És sabut que les grans torres representen el poder, masculí, fàl·lic. D’aquí la competició per veure qui la té més alta. La de Trump té 202 metres, una talla mitjana a Nova York, i ell té el seu apartament a l’àtic -explica Artnews que amb decoració estil Lluís XIV-. Com va dir l’expresident de l’Uruguai José Mujica: “ ¡Socorro! ” Pensàvem que era una visió surrealista i no, és hiperrealisme. De malson.

stats